Comentari de Lc 1,57-66 (23-12-2013)

Elisabet i Zacaries estan d’enhorabona. Elisabet ha donat a llum un nen que s’ha de dir Joan, un nen que pertany al Senyor, que està destinat a anar per nous camins i és escollit per a una missió concreta, ser el precursor de Crist, portar un missatge d’amor i d’esperança de part de Déu.

 

Zacaries, després de nou mesos llargs d’espera en silenci,  reconeix les promeses de Déu i recupera la parla, ja no hi ha motiu de dubtes i pot veure, plenament realitzat, el miracle anunciat. No s’ho esperava, però aquesta vegada l’ancià sacerdot sap com respondre. La gratitud i la lloança a Déu són les seves primeres paraules en un cant de goig emocionat.

 

El naixement del Precursor ens parla de la proximitat del Nadal. El Senyor és a prop, preparem-nos! Déu vol néixer principalment en els nostres cors. La vida del Precursor ens ensenya les virtuts que calen per a rebre profitosament Jesús; fonamentalment, la humilitat de cor.

 

Sortim a l’encontre de Jesús, preparem el nostre esperit. Preguntem-nos quina és la nostra resposta al voler de Déu, si ens fem els sords i emmudim o confiem plenament en Ell, si aquest Advent ens hem estat preparant per escoltar la seva veu i els seus projectes i si ens ha capacitat per parlar amb Déu i hem crescut en oració i relació amb Ell. La mesura de la nostra felicitat, de la nostra gratitud i alegria, com la de Zacaries, dependrà d’haver acceptat el voler de Déu.