Evangeli:
En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a Ell. S'assegué i començà a instruir-los.
Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?». Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra». Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra.
Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: «Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?». Ella va respondre: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més».
Comentari:
Jesús ens convida, en la proximitat de
La dona adúltera ha
obrat malament, ha estat infidel a l’amor, ha decebut a Aquell que ens ha
estimat primer, però nosaltres no som qui per jutjar-la, acusar-la, perquè no
som perfectes, també pequem i necessitem el perdó de déu; davant d’Ell no hi ha
excuses, sobren les paraules. Però Ell també ens mira ple de tendresa, comprèn
la nostra debilitat, ens aixeca de terra i amb unes paraules plenes d’amor ens
diu: “Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n i d’ara endavant no pequis més”. El
Senyor ens recorda que podem néixer de nou, gràcies al seu perdó i ens convida
a una conversió de vida, a compartir la seva mirada plena de misericòrdia, a
dirigir els nostres ulls i el nostre cor cap a Ell.
No apedreguem amb
el pensament aquells que cometen errors ni ens apedreguem a nosaltres mateixos,
i aprenguem de Crist a estar sempre disposats a estimar i perdonar. Reconeguem
que hem estat infidels a l’amor del Senyor, acceptem la mà que Ell sempre manté
estesa perquè ens hi puguem agafar i començar de nou, i agraïm-li l’infinit
amor que ens té.
