Comentari de Jn 8,1-11 (23-03-2015) - Dilluns V de Quaresma

Evangeli:

En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a Ell. S'assegué i començà a instruir-los. 

Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?». Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra». Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 

Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: «Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?». Ella va respondre: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més».

Comentari:

Jesús ens convida, en la proximitat de la Setmana Santa, a no sembrar condemna, a no jutjar. Ell és compassiu, no mira les aparences, mira directament el cor de cada persona. Sap el grau de llibertat i de malícia que hi pot haver en cada cas. Veu els pecats del món com un metge que desitja guarir els seus pacients. Desitja ardentment la salvació de tots.

La dona adúltera ha obrat malament, ha estat infidel a l’amor, ha decebut a Aquell que ens ha estimat primer, però nosaltres no som qui per jutjar-la, acusar-la, perquè no som perfectes, també pequem i necessitem el perdó de déu; davant d’Ell no hi ha excuses, sobren les paraules. Però Ell també ens mira ple de tendresa, comprèn la nostra debilitat, ens aixeca de terra i amb unes paraules plenes d’amor ens diu: “Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n i d’ara endavant no pequis més”. El Senyor ens recorda que podem néixer de nou, gràcies al seu perdó i ens convida a una conversió de vida, a compartir la seva mirada plena de misericòrdia, a dirigir els nostres ulls i el nostre cor cap a Ell.

No apedreguem amb el pensament aquells que cometen errors ni ens apedreguem a nosaltres mateixos, i aprenguem de Crist a estar sempre disposats a estimar i perdonar. Reconeguem que hem estat infidels a l’amor del Senyor, acceptem la mà que Ell sempre manté estesa perquè ens hi puguem agafar i començar de nou, i agraïm-li l’infinit amor que ens té.