Comentari de Jn 15,1-8 (23-07-2016) - Santa Brígida, religiosa i patrona d'Europa

Evangeli:

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

Comentari:

L’Evangeli d'avui ens presenta la imatge de la vinya com a símbol del poble que el Senyor ha escollit. La vinya demana moltes atencions, requereix un amor pacient i fidel, com l’amor que té el vinyater amb nosaltres; i així som cridats a ser amb els altres, a cuidar el poble, la família, a treballar a la vinya del Senyor perquè produeixi els fruits del Regne de Déu.

Crist ens demana que romanguem en Ell, que hi tinguem un tracte constant, una relació íntima i intensa. I per estar units al Senyor és essencial oferir els fruits de la veritat, l’amor i la justícia, escoltar l’ensenyament de Crist, nodrir-nos de la Paraula de Déu, amb la saba de la fe, alimentar-nos de la vida de Déu i rebre la força del seu Esperit.

Visquem com Ell va viure, deixem que ens transformi, comptem amb Ell, buscant-lo en la Paraula, en el silenci de l’oració, en la nostra vida, estimant Déu i el proïsme, estant plens de vida i d’amor, servint, i deixem-nos il·luminar per l’Esperit Sant que ens dóna forces. Estiguem units a Crist amb un vincle tan profund i tan vital com les sarments estan unides al cep.

Demanem al Senyor que no permeti que ens allunyem d’Ell. Que siguem sarments ben unides al cep veritable, que reafirmem el nostre amor a Crist i que visquem la vida de cada dia sentint la seva presència.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.

Per què no arriba el missatge?

Mireia Prats explicant com cal posar-se davant de càmera

Vaig tard. Volia explicar quatre coses de la sessió que ens va fer la periodista de TV3 Mireia Prats fa un parell de setmanes als alumnes del Diploma d'Especialització Universitària en Comunicació Institucional i Religió a l'Era Digital, però l'acumulació de feina no m'havia permès fer aquest escrit i ara no sé si recordaré tot el que volia dir.

Vaig tard, sí. Com l'Església quan ha de reaccionar davant d'un fet d'actualitat, davant d'una crítica o davant d'un conflicte. I aquest és un dels motius pels quals no arriba el missatge. Les notícies són fugisseres, van i vénen, i el que avui és notícia demà passa a un segon pla. I quan tothom ja ha parlat d'un fet, 24 hores després en parla l'Església. I ho ha de fer, sí..., però ho fa al seu ritme (és allò de "las cosas de palacio van despacio"). Per tant, no és que no arribi el missatge, és que arriba tard. No és que no interessi el que s'hi diu, és que ja s'ha dit i repetit per activa i per passiva.

D'altra banda, els periodistes reben molts correus electrònics al llarg del dia. En una hora en poden arribar a rebre més de cent! I pot ser que quan els enviem una informació no siguin a la redacció, estiguin cobrint una altra notícia, fent un reportatge, etc. Per tant, si el que enviem és molt important i urgent, el millor que podem fer és trucar al periodista en qüestió, dir-li que li hem enviat una nota i informar-lo breument del contingut del nostre missatge.

Si tenim la sort que el periodista ha vist, amb un cop d'ull, que té nous correus, hem de tenir present que el primer que veu és el titular, l'assumpte del missatge. Per tant, en aquesta frase hi ha la clau de tot: ha de resumir ben bé el missatge principal de la nostra informació, amb transparència i claredat, sense reservar cap sorpresa. I si a més a més en el cos del missatge introduïm breument el que volem dir, molt millor. Al GIEC, per exemple, enviem les notes de premsa com a adjunt, sense dir res al cos del missatge. I sempre m'he preguntat per què ho fem així...

Més coses. Imaginem que el periodista ha llegit el missatge, i que li sembla noticiable. Això no vol dir que es pugui emetre ipso facto al TN... L'ha de "vendre" a l'equip i això és bastant complicat per no dir impossible si l'àmbit que es tracta és el religiós. I més encara si tenim en compte que les notícies religioses van a la secció de societat, on podríem encabir moltes altres temàtiques. Hi ha, doncs, molta "competència". I si poguéssim veure pel forat del pany les reunions que tenen els diferents torns del TN, potser fins i tot veuríem algun ball de bastons...

El missatge molts cops no arriba perquè no s'entén, perquè el llenguatge és massa específic i complicat, perquè el periodista que cobreix les notícies religioses no és un expert en Teologia, Filosofia o Litúrgia. No arriba tampoc perquè els periodistes han de tenir accés al lloc on s'esdevé la notícia. Per exemple, per informar sobre el que han dit els bisbes en el comunicat final de la seva reunió, un mitjà televisiu no en té prou amb l'escrit perquè com a molt poden destacar-ne un paràgraf perquè surti en pantalla. Necessiten que surti algun bisbe explicant què han tractat o especificant un tema en concret. I necessiten que sigui breu i clar (ho veieu possible?). Necessiten sobretot imatges, és clar. I no els ho posem fàcil, la veritat sigui dita.

I ja per anar acabant, que les entrades del blog no convé que s'allarguin massa... Que l'Església parli del que sempre ha dit no serà notícia... Que l'Església parli d'ajudar els pobres, d'acollir els refugiats, no serà cap novetat, això és el que s'espera d'ella. Però si les paraules van acompanyades de gestos, com els que ja ens té acostumats a fer el Sant Pare Francesc, la cosa varia. Per tant, observem ben bé què diu, però també què fa el vicari de Crist.

Les xarxes socials faciliten compartir les informacions

I si malgrat els gestos, la cosa no rutlla i veiem que el missatge no arriba, no defallim, no perdem l'esperança i insistim. Actualitzem la nostra llista d'adreces electròniques, revisem que les tinguem al dia, no dubtem a contactar directament amb els periodistes (via trucades,  whatsapp o DMs) ni a ser actius a les xarxes socials, enllaçant-hi les nostres informacions, mencionant els mitjans de comunicació, etc.

Tot això farà que millori la nostra comunicació i que el missatge arribi. No en tinguem cap dubte.