Comentari de Lc 19,41-44 (23-11-2017) - Dijous XXXIII de durant l’any

Evangeli:

En aquell temps, quan Jesús arribà prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella i digué: «Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho! Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i t'atacaran per tots costats. Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava».

Comentari:

Jesús plora per Jerusalem, la ciutat santa. Sap que els seus habitants no han volgut respondre a la crida de Déu. No valoren ni saben veure el camí que els pot portar la pau, no han reconegut la seva presència. Plora perquè els estima, encara que li donin l’esquena. Plora per les calamitats que vindran, pel sofriment, i no s’alegra del mal aliè, no es revenja. Plora pels qui no han sabut entendre que Déu els vol salvar.

Plora avui també en veure el nostre món, la pròpia Església, el sofriment dels qui l’han rebutjat; plora també per tots nosaltres, quan ens obstinem a no acceptar les normes flexibles de l'amor, quan odiem, tenim rancor i ens prenem la justícia pel nostre compte, quan no perdonem i no entenem el que condueix a la pau, quan tergiversem el sentit de la Bona Nova i no reconeixem la presència del nostre Salvador enmig del món, quan no som del tot capaços de descobrir aquell que veritablement pot portar-nos la pau, de reconèixer la seva presència, de percebre la seva crida, la seva acollida.

Plora cada vegada que estem lluny d’Ell. Ell és aquí, al costat nostre, donant-nos força per seguir endavant. Cal que estiguem atents al moment en què Déu s’apropa a nosaltres, perquè sempre vol donar-nos quelcom nou, vol guiar-nos per camins de pau. Ens dóna la salvació. Depèn de nosaltres acceptar-la o rebutjar-la, complir la voluntat de Déu o no complir-la ni conèixer-la.

Que sapiguem descobrir el que ens allunya del Senyor, aprenguem a aixecar-nos i el seguim per camins de pau. I que no siguem el motiu de les llàgrimes de Crist i el sapiguem reconèixer quan ens visita, especialment a través dels més necessitats.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.

Comentari de Lc 12,13-21 (23-10-2017) - Dilluns XXIX durant l'any

Evangeli: 

En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència». Ell li respongué: «Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?». Llavors digué a la gent: «Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns».

I els explicà una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. Ell pensava: ‘Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?’. I es va dir: ‘Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te’. Però Déu li digué: ‘Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?’. Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu».

Comentari:

Reunir tresors per a nosaltres mateixos, acumular riqueses, aferrar-nos al béns materials, viure la vida malgastant-la, creient-nos els amos de tot, no ens farà bé, no ens serveix de gran cosa, no ens assegura la vida eterna. Jesucrist ens demana que ens guardem de tota ambició de riquesa, i que ho administrem tot amb caritat cristiana.

Tot el que acumulem serà la nostra herència, el que deixarem per a les generacions futures. Però els diners no fan la felicitat, porten divisió, enfrontaments, ruptures, són una falsa seguretat passatgera. Els necessitem per subsistir i tenir cura de la família i de la casa, i els hem de saber administrar correctament, amb honestedat.

El Senyor ens ho ha confiat tot perquè ho administrem segons la seva voluntat. Vol que guardem el nostre cor de l’ambició de posseir. Vol que redescobrim el sentit de la vida, que meditem on tenim posat el nostre cor i quins tresors ens donen seguretat, i que no busquem tenir ni oblidem ser. Treballem per allò que és de dalt, per allò que ens ha de fer rics als ulls de Déu.  I no ens preocupem de buscar seguretat en la possessió, sinó de trobar confiança i joia en el compartir i en la solidaritat, i convertir la nostra vida en una donació total a Déu i als altres.

Demanem al Senyor que ens ajudi a seguir decidits el seu camí, que ens doni un cor lliure de grans ambicions i sensible als altres, al servei de tots, pel bé de tots. Que les nostres accions serveixin sempre per mostrar la riquesa de la seva gràcia!

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.

Comentari de Lc 8,4-15 (23-09-2017) - Dissabte XXIV de durant l'any

Evangeli:

En aquell temps, es reuní una gran gentada entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d'una paràbola: «Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l'ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u. I, acabat de dir això, exclamà: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».

Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: «A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del seu Regne; als altres, en canvi, se'ls parla en paràboles, per tal que mirin bé, però no hi vegin; escoltin, però no entenguin.

»La paràbola vol dir això: La llavor és la paraula de Déu. Els d'arran del camí són els qui l'escolten, però després ve el diable i s'enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l'acullen amb alegria, però no tenen cap arrel: creuen només per un moment, i a l'hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.

Comentari:

Déu un bon dia va sembrar la llavor (la seva Paraula) en nosaltres, però l’actitud davant d’aquest regal de valor infinit és molt diversa: a vegades ens n’allunyem, deixem que caigui a una altra banda, no l’escoltem, fem com si no representés res per a la nostra vida. D’altres vegades, ens acomodem i ens conformem als costums del món, ens preocupem excessivament per coses passatgeres.

La llavor està sembrada, però el fruit depèn de la llibertat humana, que pot estar condicionada pel mal, per la pròpia inconstància, per les dificultats, per la seducció del món i les riqueses. Segurament voldríem ser la terra bona que dona fruit, però la nostra realitat és una barreja de tots els terrenys, perquè a vegades no entenem o no acceptem la radicalitat del missatge de Crist, o els contratemps ens enfonsen i les angoixes ens ofeguen; fonamentem la nostra vida en les persones, en les coses materials, en el benestar, en fets temporals, i això ens impedeix donar fruit. Hauríem de confiar més en Déu i remoure la terra perquè la llavor de la seva Paraula doni fruit en nosaltres.

La Paraula de Déu té una força, és viva i eficaç, és capaç de transformar, entra al fons del cor. És important que li fem un lloc a la nostra vida, que li donem un espai, que la meditem. Nosaltres podem acollir-la, cuidar-la, preservar-la, mantenir-la, procurant que doni fruits abundants.

Que tinguem un cor ardent i capaç d’acollir la Paraula amb disponibilitat, per fer-la madurar en la perseverança, que mantinguem l’esperança i vulguem escoltar sempre la veu del Sembrador, per tal de seguir-lo, preparar el terreny i donar fruits abundants, fruits de vida eterna.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.

Abraçada al coixí

Com si volgués atrapar un somni.

Com si no volgués deixar-lo escapar.

Una abraçada al coixí, suau i tendra,

talment com si ballessin un vals.

Com si no hi hagués distància possible.

Com si res no els pogués separar.

Respectant el seu silenci.

Deixant-lo volar amb llibertat.

Com si volgués compartir mil i un secrets.

Com si es pogués expressar.

Fins que es desperta, obre els ulls i veu la realitat.

Comentari de Mt 20,1-16 (23-08-2017) - Dimecres XX de durant l'any

Evangeli:

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué: ‘Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just’. Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué: ‘Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?’. Ells li responen: ‘És que ningú no ens ha llogat’. Els diu: ‘Aneu també vosaltres a la meva vinya’.

»Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: ‘Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers’. Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari i deien: ‘Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor’. L'amo va respondre a un d'aquests: ‘Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?’. Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».

Comentari:

La invitació a treballar a la vinya és per a tothom: pels qui fa temps que hi són, pels qui l’amo es troba pel camí, pels qui es decideixen a última hora i fins i tot pels qui encara no s’han decidit. Déu crida a qui vol i quan vol, mira la nostra disposició, és bondadós i ens dona el que és just. Ens veu com a fills estimats, no com assalariats que busquen una recompensa. Espera que les obres que fem les realitzem amb amor.

Nosaltres no podem mesurar qui ha fet més o menys pel Regne. Què n’hem de fer dels tractes que hagi pactat amb els altres? Per què hauríem de protestar? Per què comparem la nostra tasca amb la que fan els altres? Hauríem d’alegrar-nos per haver respost, tard o d’hora, a la crida, hauríem de deixar córrer les enveges i el sentiment de tristesa davant el bé i la felicitat dels altres. Hauríem d’estar contents per haver-nos trobat amb Ell i, gràcies a aquest encontre, tenir l’oportunitat de treballar cada dia a la vinya, ens hauríem d’alegrar pels treballadors que s’hi afegeixen, pels qui retornen i s’uneixen al camí.

El més important és treballar a la vinya. Tant és si som dels primers o dels darrers, si fa més hores que hi som, si hem fet petits descansos o no, si ens hem esforçat més, si hem fet més mèrits, si cobrem més o igual que els altres. El més important és que hi siguem perquè això voldrà dir que ens hem sentit cridats a treballar pel Regne i que la nostra resposta ha estat afirmativa.

Mirem de complir amb el nostre treball, essent conscients que som servents sense cap mèrit, que hem estat cridats a la vinya per amor. Continuem treballant, doncs, a la vinya, siguem responsables en la nostra tasca, en la nostra missió, i agraïm al propietari de la vinya que sigui just, generós i bondadós, i que es preocupi per tots els seus treballadors.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.

Comentari de Mt 11,25-30 (23-06-2017) – Sagrat Cor de Jesús

Evangeli:

En aquell temps, Jesús digué: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho». El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar. 

»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».

Comentari: 

Celebrem avui la festa del Sagrat Cor de Jesús, màxima expressió humana de l’amor diví, símbol de la misericòrdia de Déu. Jesús ens revela qui és i com és el Pare. Ell és el rostre de Déu. En Ell i a través d’Ell aconseguim sentir l’abraçada divina. La pregària agraïda de Jesús és un acte d’amor i de trobada amb Déu.

Tots experimentem el cansament en la nostra vida, després d’una dura jornada de feina, una activitat física, un contratemps, un cop fort. En aquests moments en els quals ens sentim dèbils i necessitem consol, comprensió i recuperar forces, hem de beure de la font de l’aigua de la vida, confiar, ser constants en la pregària i demanar la fortalesa de l’Esperit. Amb Crist les càrregues i responsabilitats es fan més suportables; la seva presència relativitza els problemes de cada dia que ens poden treure la pau, els col·loca en el lloc just per mirar el futur amb optimisme i esperança. La nostra càrrega serà lleugera perquè el sofriment no vindrà a causa de l’egoisme sinó per amor.

Cal que ens fem petits, humils, senzills..., cal que obrim el nostre cor per rebre la revelació de Crist, acollir-lo, reconèixer que no ho sabem tot i desitgem conèixer el programa de vida en plenitud que ens presenta i aprendre a ser deixebles seus, a abandonar-nos a la misericòrdia del seu amor, amb la confiança d’un nen en braços de la mare.

Que ens adonem que és seguint Jesucrist que trobarem el repòs. Que aprenguem de Crist a enaltir el Pare, pregar i fer accions de gràcies i que tinguem un cor senzill i bondadós com el de Crist.


Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel. 

Comentari de Jn 16,5-11 (23-05-2017) – Dimarts VI de Pasqua

Evangeli: 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, encara que teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré. I quan Ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; pel que fa a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em veureu més; i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d'aquest món ja ha estat condemnat».

Comentari:

Els comiats definitius no són agradables. I ens posen tristos, amb llàgrimes als ulls i sense saber què dir. Així es devien sentir els deixebles en el comiat de Jesús, com si es tractés d’un adéu definitiu, quan Crist els estava dient un “arreveure”. I és que s’acaba una etapa. Els deixebles aviat ja no veuran físicament Jesús, per això Ell els prepara, els consola i els promet no els deixarà sols. No ens deixa sols, ens acompanya l’Esperit Sant, que ens ajudarà a entendre el que la nostra pobra intel·ligència no arriba a assolir en aquesta vida.

Convé que se’n vagi per tal de rebre el Defensor, que ens donarà força. L’Esperit ens ho farà entendre. Crist hi serà, no físicament, però sí espiritualment. Ascendirà al Pare, i estant amb Ell no s’allunyarà de nosaltres. Res no ens podrà separar del seu amor. Res no podrà disminuir la nostra esperança, que es troba en Jesucrist, que ascendeix, però no ens deixa pas orfes: ens confirma i ens enforteix en la fe, ens envia l’Esperit Sant. La seva presència és diferent, no el palpem amb les mans, però sabem que és viu. I la presència viva del Senyor en nosaltres ens proporciona consol, esperança i alegria.

No ens entristim, doncs, perquè Crist és present al món. Guardem al nostre cor les promeses de Jesús i invoquem l’Esperit Sant amb més freqüència, demanant-li que vingui i ompli els nostres cors i hi encengui la flama del seu amor, deixant-nos guiar per Ell, per ser forts i veure amb claredat la nostra missió aquí i ara: treballar coherentment i en concordança amb la proposta de Jesús, amb justícia, pau, harmonia i alegria.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel

Comentari de Lc 11,14-23 (23-03-2017) - Dijous III de Quaresma

Evangeli: 

En aquell temps, Jesús estava traient un dimoni d'un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n'estava meravellada. Però alguns digueren: «Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis». D'altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.

Però Ell, que coneixia els seus pensaments, els digué: «Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i tota família dividida s'ensorrarà. Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l'ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí. Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa».

Comentari:

Jesús actua amb el poder de Déu i la seva missió és alliberar-nos de tot allò que ens deshumanitza. Ha vingut a combatre les forces del mal, la divisió, la desunió, la no entesa entre la gent.

El mal impedeix el bé en el nostre cor, fa que ens desentenguem de tot el que ens envolta; ens impedeix veure-ho tot clar, parlar obertament, demanar ajuda, comunicar-nos. El mal ens tanca en nosaltres mateixos. No el podem dominar, però Jesús el combat, el pot fer fora, ens pot ajudar. Déu és més fort i és la nostra esperança. Si estem amb Ell, lluitarem amb les seves armes perquè el mal fugi de nosaltres, valorarem i protegirem la nostra amistat amb Ell i no perdrem mai la pau.

Apropem-nos al bé, apropem-nos a Déu i apostem fermament per una vida coherent en la pràctica del bé. No ens despistem. Que els neguits no ens descentrin del que és primordial: tenir una relació constant amb Déu, estar amb Ell.

Preguntem-nos què fem nosaltres per foragitar el mal que hi ha dins nostre. Demanem al Senyor que ens alliberi de qualsevol mal i diguem-li que volem escoltar la seva veu, estar amb Ell, ben a prop seu per combatre el mal plegats, i ajudar-lo treballant amb Ell fent el bé, amb la voluntat d’ésser per a Ell servents bons i fidels.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.

Comentari de Mc 9,41-50 (23-02-2017) - Dijous VII de durant l'any

Evangeli:

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga: tothom serà salat amb el foc de la prova. La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres».

Comentari:

Avui Jesús ens proposa un canvi radical en la nostra vida cristiana, ens aconsella ser coherents, no acomodar-nos, fer petits gestos d’entrega diaris, meditar com som i què fem i com és la nostra relació amb els petits i els exclosos. Si el que fem, on anem, el que analitzem o com vivim pot arribar a ocultar la veritat de l'Evangeli, és millor tallar-ho d'arrel.

La mà, el peu, l’ull…, són valuosos i necessaris, però el Senyor ens recorda que cal que estiguem disposats a deixar-nos podar, a renunciar, a deixar-nos arrencar de soca-rel  totes aquelles coses que ens separen d’Ell. Si tenim el cor en Jesús, la nostra fe serà forta i madura; per tant, estarem preparats per a la poda i per viure l’exigència del Regne.

Tots els nostres actes tenen conseqüències. Podem fer que la nostra vida sigui útil, ser sal, donar un got d’aigua, oferir petits gestos d’entrega diària o bé fer caure en pecat, posar entrebancs, desviar del bon camí, fer perdre la fe en Déu. Cal que siguem responsables de les nostres accions. Hem de ser conscients que tot allò que hi hagi de dolent en nosaltres no entrarà en el Regne de Déu. No hem de ser motiu d’escàndol i, en el cas que ho siguem, hem de reparar el mal comès, demanant perdó humilment. Hem de saber renunciar a les coses que ens fan mal, assaonar el món amb el nostre testimoni clar, valent i alegre, i optar per Déu i per l’Evangeli.

Demanem al Senyor que arrenqui de nosaltres qualsevol gest que pugui escandalitzar els més dèbils. Que siguem un bon exemple pels més petits i innocents, coherents en la vida cristiana, en la fe que professem.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel

Comentari de Mc 3,22-30 (23-01-2017) - Dilluns III de durant l'any

Evangeli:

En aquell temps, els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: «Està posseït per Beelzebul». I encara: «Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis». Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: «Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més». Jesús va parlar així perquè deien d'Ell que tenia un esperit maligne.

Comentari:

Els mestres de la Llei veuen la compassió de Jesús per les persones i el seu poder que opera a favor dels oprimits, i malgrat això diuen de Jesús que està posseït pel mal, que té un esperit maligne, el volen desacreditar davant la gent declarant-lo rival de Déu, acusant-lo de ser el diable. Tenen por de perdre el lideratge. Es tapen els ulls i no hi poden veure, deixen obert el paraigua de la calúmnia i no poden rebre la pluja del perdó.

Davant d’aquest judici temerari contra la seva persona, Jesús podria haver optat per desentendre’s de la situació, fugir, fer com si no hagués sentit res, però no ho fa.

Jesús prova de remoure els cors dels escribes amb argumentacions i consideracions raonables, s’expressa amb paràboles. Els adverteix amb autoritat divina que aquest tancament de cor, que és rebel·lia davant l’Esperit Sant, restarà sense perdó. I no perquè Déu no vulgui perdonar, sinó perquè per a ser perdonat, cal reconèixer el  pecat. Amb les seves paraules, no pretén desqualificar l’adversari, sinó que vol que pugui descobrir l’acció de Déu en el món.

Jesús suporta amb paciència el que puguin dir d’Ell, les injúries i blasfèmies. Té la capacitat de reconèixer el bé i l’amor on es manifesten, i de descobrir el mal encara que es trobi ocult.

Que imitant l’exemple de Jesucrist sapiguem veure la part bona de cada persona i descobrir l’acció de Déu en nosaltres i en els altres. 

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.