Comentari de Lc 8,4-15 (23-09-2017) - Dissabte XXIV de durant l'any

Evangeli:

En aquell temps, es reuní una gran gentada entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d'una paràbola: «Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l'ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u. I, acabat de dir això, exclamà: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».

Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: «A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del seu Regne; als altres, en canvi, se'ls parla en paràboles, per tal que mirin bé, però no hi vegin; escoltin, però no entenguin.

»La paràbola vol dir això: La llavor és la paraula de Déu. Els d'arran del camí són els qui l'escolten, però després ve el diable i s'enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l'acullen amb alegria, però no tenen cap arrel: creuen només per un moment, i a l'hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.

Comentari:

Déu un bon dia va sembrar la llavor (la seva Paraula) en nosaltres, però l’actitud davant d’aquest regal de valor infinit és molt diversa: a vegades ens n’allunyem, deixem que caigui a una altra banda, no l’escoltem, fem com si no representés res per a la nostra vida. D’altres vegades, ens acomodem i ens conformem als costums del món, ens preocupem excessivament per coses passatgeres.

La llavor està sembrada, però el fruit depèn de la llibertat humana, que pot estar condicionada pel mal, per la pròpia inconstància, per les dificultats, per la seducció del món i les riqueses. Segurament voldríem ser la terra bona que dona fruit, però la nostra realitat és una barreja de tots els terrenys, perquè a vegades no entenem o no acceptem la radicalitat del missatge de Crist, o els contratemps ens enfonsen i les angoixes ens ofeguen; fonamentem la nostra vida en les persones, en les coses materials, en el benestar, en fets temporals, i això ens impedeix donar fruit. Hauríem de confiar més en Déu i remoure la terra perquè la llavor de la seva Paraula doni fruit en nosaltres.

La Paraula de Déu té una força, és viva i eficaç, és capaç de transformar, entra al fons del cor. És important que li fem un lloc a la nostra vida, que li donem un espai, que la meditem. Nosaltres podem acollir-la, cuidar-la, preservar-la, mantenir-la, procurant que doni fruits abundants.

Que tinguem un cor ardent i capaç d’acollir la Paraula amb disponibilitat, per fer-la madurar en la perseverança, que mantinguem l’esperança i vulguem escoltar sempre la veu del Sembrador, per tal de seguir-lo, preparar el terreny i donar fruits abundants, fruits de vida eterna.

Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.