Comentari de Mc 3,20-21 (23-01-2010)- Dissabte II de durant l'any

Sorprèn el relat d’avui, per la reacció dels familiars de Jesús que no el deixen actuar. El busquen, se’l volien endur, es pensen que ha perdut el seny, perquè no segueix els criteris naturals, no fa el que tothom fa; no entenen que aculli tanta gent a casa seva, que permeti que li robin el temps. No entenen que una vida de servei és una vida viscuda per als altres. Encara no han entès la missió de Jesús. Per què ho fa, això? Es deuen preguntar. Jesús, amb el seu ensenyament, el seu amor, la seva entrega, els donarà la resposta i els voldrà fer entendre que la perspectiva del Regne és ben diferent de com la veuen ells. Només Maria des del primer moment fins al darrer es mantindrà ferma en la fe i confiança envers el seu Fill, que està pels altres, no quan li convé, quan té temps lliure, sinó quan els altres el necessiten. Tant és que s’hi reuneixin molts, que no li deixin fer el que tenia previst. Veu que cal estar per ells. Perquè si han vingut a Ell no és simplement de visita de cortesia, per passar una bona estona, sinó perquè el volen conèixer, el volen tocar, volen curar-se, volen escoltar-lo.

Jesucrist és un incomprès pels del seu temps com també ho és avui per tanta gent que ni el pot veure crucificat (com a signe de l’Amor que ens té), que l’ignora o rebutja el seu missatge perquè és dur i exigent, perquè estimar també vol dir patir, perquè ajudar els altres demana no mirar-se el melic, no deixar-se endur per la mandra, escoltar, dedicar temps; perquè el seu llenguatge, la seva actuació és radical: no hi valen les mitges tintes, els peròs, les excuses, o tot o res.

Són molts, però, els qui han perdut el seny com Jesús, els qui han optat per aventurar-se a la gran bogeria de l’Amor de Déu. Tants homes i dones que ho deixen tot per seguir-lo. Sants i santes, màrtirs, com el Dr. Josep Samsó, beatificat avui, que han viscut l’Evangeli, l’han fet seu i l’han escampat arreu.

Però i nosaltres? Què farem? Com reaccionem? Com els familiars que creuen que Jesús i tots els qui el segueixen han perdut el seny? O com els qui reconeixen que tenen set de Déu, que cal estar al servei dels altres i participar d’aquesta bogeria?