Cap profeta no és ben rebut al seu poble

Seguint el fil conductor de diumenge passat, avui trobem Jesús a la sinagoga de Natzaret, on acaba de llegir la profecia d’Isaïes que es compleix en Ell. Es dóna a conèixer, sense fer soroll, a la llum de la paraula anunciada pel profeta. L’assemblea havia restat expectant, silenciosa, mirant-lo. Però, ara, instants més tard, els seus paisans reaccionen: s’estranyen que dels seus llavis puguin sortir paraules de gràcia, el volen estimbar, no toleren que s’atribueixi el compliment del missatge alliberador d’Isaïes ni que no faci miracles a la seva terra. Tot plegat suposa una blasfèmia als ulls dels més puristes. Per a ells, Jesús és un més del poble, només és el fill del fuster.

Els natzarens el coneixien, ja que havia estat el seu veí durant la infància i joventut, però això no els predisposava pas a acceptar que era un profeta. Jesús els retreu aquesta incredulitat i els posa l'exemple d'Elies i d'Eliseu, que van fer miracles als forasters, no pas als conciutadans. Els qui eren a la sinagoga, lluny d’admirar-lo, reaccionen violentament, s’indignen, el rebutgen, volien estimbar-lo!

Ja ho veiem, Jesús no és ben rebut a la seva terra. Però no perd el nord: confia, espera, pren paciència, no s’esvera, passa entremig de la gent i se’n va. Sap que ha vingut a salvar la humanitat sencera. Sap que hi ha altra gent que sí que l’escoltarà. Té molt clar que és el Fill de Déu, que és enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum; sap que Déu és amor, que sempre és a prop seu i li farà costat.

I, nosaltres, ho tenim tot tan clar? A vegades voldríem que Déu actués segons els nostres criteris. I ens ofèn que es valgui del que nosaltres considerem poca cosa. I sentim enveja. Voldríem un Déu espectacular, que fes grans miracles i ens fes més cas a nosaltres. Sentim també la temptació de fer un Crist a la nostra mida, sotmetent la fe a les exigències dels propis capricis. I ens tanquem en els propis esquemes. Potser ens caldria escoltar més què diu Jesús, meravellar-nos davant el seu obrar i procurar imitar-lo, acollir-lo i seguir el camí incomparable de l’amor. Que el Senyor ens hi ajudi i que ens ajudi també a saber valorar el que fa en cadascú de nosaltres, a estimar-lo amb tot el cor i a estimar tots els homes amb una caritat sincera.