Torna-ho a intentar

Vora el llac de Genesaret, des de la barca de Simó, Jesús instrueix la gent. Quan acaba demana a Pere que calin les xarxes... Encara que, malgrat tots els esforços, no havien pescat res en tota la nit, Pere confia en Ell, i d’acord amb la seva paraula, l’obeeix. La xarxa s’omplí tant que s’esquinçà. No se’n sabien avenir. Pere se sent petit, poca cosa, indigne de restar davant del Mestre. Demostra la seva feblesa i la seva humilitat i respon a la crida de Jesús: amb generositat i grandesa de cor, ho deixa tot i se’n va amb Ell, juntament amb els fills de Zebedeu. Els deixebles no han tingut por de fer aquest pas, malgrat les seves carències i la dificultat en la missió. Confien en Jesús. Potser no saben ben bé on els durà, però creuen en el seu projecte d’amor, de servei als altres, i amb això en tenen prou.

Avui Jesús ens diu que no ens rendim, que amb la seva presència, treballant pel Regne, tot ho podrem i el treball no serà en va, donarem fruits dels que perduren i dels que es veuen amb el temps. Torna-ho a intentar, cala les xarxes, diu a aquella catequista que ja no sap com fer callar els infants, que a vegades no sap com explicar-los amb senzillesa i claredat un passatge bíblic. Torna-ho a intentar, diu també a aquell monitor que els divendres arriba cansat i amb moltes coses al cap però que té davant seu joves que tenen set de Déu, que necessiten algú que se’ls escolti, algú que els guïi. Torna-ho a intentar, diu al mossèn que no vol caure en la repetició i s’angoixa a l’hora de preparar l’homilia a correcuita. Torna-ho a intentar ens diu a tots nosaltres, quan les onades ens fan tornar a la sorra, quan anunciar l’Evangeli i viure’l se’ns fa feixuc, quan se’ns fa difícil seguir el seu camí... Torna-ho a intentar...

Hi ha Algú que ens crida fort des de la sorra, que ens fa recuperar la il·lusió, l’alegria de la fe, la confiança; una veu que ens parla al cor, que ens diu que no ens desanimem, que tirem mar endins, que procurem arribar en el més profund de cada ésser, que fem les coses de grat pensant primer en els altres, que ho fem tot amb amor perquè aquesta és l’essència de tota vocació.

Que siguem fidels a la voluntat de Déu i bons missatgers de la Bona Nova, que no ens deixem endur pel desànim i tinguem sempre el Senyor ben a prop. Que quan sentim les petites crides de cada dia, no ens ho pensem dues vegades i siguem capaços de dir: Aquí em tens. Envia-m’hi!