El Senyor m'il·lumina i em salva - Salm 26

El Senyor m’il·lumina i em salva, qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, qui em pot esfereir?

Escolteu el meu clam, Senyor, compadiu-vos de mi, responeu-me. De part vostra, el cor em diu: «Busqueu la meva presència».

Arribar davant vostre és el que vull; Senyor, no us amagueu. No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent, vós que sou el meu ajut.

N’estic cert, fruiré en la vida eterna de la bondat que em té el Senyor. Espera en el Senyor! Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi! Espera en el Senyor!

He aprendido...

Después de un tiempo percibirás una sutil diferencia entre dar una mano y socorrer un alma… Y aprendes que amar no significa apoyarse. Y que compañía no siempre significa seguridad.

Comienzas a aprender que los besos no son contratos… y los regalos no son promesas.
Empieza a aceptar tus derrotas con la cabeza erguida y la mirada para adelante, con una sonrisa adulta y no con la tristeza de un niño…
Y aprende a construir todas tus calles en el hoy, porque el terreno del mañana es muy incierto para hacer planes…, y el futuro tiene la costumbre de caer en medio del vacío.

Después de un tiempo aprende que el sol quema si quedas expuesto por mucho tiempo y aprende que no importa cuánto te valoras, a algunas personas simplemente no les importas…

Y acepta que no importa cuán buena sea una persona, te va a herir de vez en cuando, por lo que necesitarás perdonarla…

Aprende que hablando puedes aliviar dolores emocionales…
Descubre que lleva años construir confianza y apenas unos segundos para destruirla…
Que puedes hacer cosas en un instante, de las que te arrepentirás por el resto de tu vida.

Aprende que las verdaderas amistades continúan creciendo aún a la distancia. Y que lo que importa no es lo que tienes en la vida, sino quién eres en ella… Y que los buenos amigos son la familia que se nos permite escoger…

Aprende que no tenemos que cambiar de amigos si comprendemos que los amigos cambian, aprecia que tú y tu amigo pueden hacer cualquier cosa o no hacer nada, y aún así tener buenos momentos juntos…

Descubre que las personas que más te importan en la vida pueden tener una vida muy corta, por eso, siempre debemos dejar a quienes amamos con palabras amorosas… puede ser la última vez que las veamos…

Aprende que las circunstancias y los ambientes tienen influencia sobre nosotros, pero somos responsables por nosotros mismos… Comienza a aprender que no se debe comparar los unos con los otros, sino con lo mejor que podamos ser…

Descubre que lleva mucho tiempo para volverse la persona que se quiere ser, es que el tiempo es corto. Aprende que no importa donde ya llegaste, sino adónde estás yendo, pero si no sabes para dónde estás yendo, cualquier lugar sirve…

Aprende que, o controlas tus actos, o ellos te controlarán, y que ser flexible no significa ser débil o no tener personalidad, pues no importa cuán delicada y frágil sea una situación, siempre existen dos lados…

Aprende que los héroes son personas que hicieron lo que era necesario hacer, enfrentando las consecuencias… Aprende que la paciencia requiere mucha práctica…

Descubre que algunas veces quien esperas que te patee cuando estás caído es una de las pocas personas que te ayudan a levantarte…

Aprende que la madurez tiene más que ver con los tipos de experiencia que se tuvo y con lo que aprendiste con ellos que con cuántos años has celebrado… Aprende que hay más de tus padres en ti de lo que supones…

Aprende que nunca se debe decir a un niño que los sueños son tonterías… Pocas cosas son tan humillantes y sería una tragedia si se lo creyesen… Aprende que cuando estás con cólera tienes el derecho de estar así, pero eso no te da el derecho de ser cruel…

Descubre que sólo porque alguien no te ama de la manera que quisieras que te ame, no significa que no te ame con todo lo que puede, pues existen personas que nos aman, pero simplemente no saben cómo demostrarlo o vivirlo…

Aprende que no siempre es suficiente ser perdonado por alguien, algunas veces tienes que aprender a perdonarte a ti mismo. Aprende que con la misma severidad con que juzgas, serás en algún momento condenado…

Aprende que no importa en cuántos pedazos tu corazón fue partido, el mundo no para, para que te recuperes… Aprende que el tiempo no es algo que pueda volver para atrás…

Por lo tanto, planta tu jardín y decora tu alma, en vez de esperar que alguien te traiga flores… Aprende que realmente puedes soportarlo… Que realmente eres fuerte, y que puedes ir mucho más lejos después de pensar que no se puede más.

Comentari de Mt 6,7-15 (23-02-2010) - Dimarts I de Quaresma

En aquest temps de Quaresma, quan se’ns convida a intensificar més l’oració, val la pena recordar aquesta invitació de Jesús d’avui a pregar amb el parenostre, sense parlar per parlar, sense crear un monòleg, sinó fent de la pregària un diàleg transparent, com un fill petit quan parla amb el seu pare: amb senzillesa, amb confiança, demanant el que necessita, amb la certesa que Déu Pare ens escolta.

Cal superar la concepció que el Parenostre és una oració repetitiva, que es resa per compliment. El Parenostre no és pas una oració per resar a corre-cuita i sense pensar. Mirant detingudament les set peticions que ens presenta Mateu, i fent d’elles una oració intensa i profunda, veurem que és el resum de la vida cristiana: cada vegada que resem el parenostre afirmem que Déu és l’eix de la nostra vida, li demanem que santifiqui el seu nom, que manifesti a la història humana allò que més l’identifica: la misericòrdia, l’amor i el perdó. Li demanem que vingui el seu regne, el seu pla de justícia i de llibertat en el món; que es faci la seva voluntat, el seu designi de salvació universal. I, finalment, li demanem allò que necessitem cada dia per a esdevenir millor fills seus: l’aliment (el pa), el perdó dels pecats, la protecció contra la temptació i l’alliberament del mal.

Que siguem conscients del que estem dient quan resem el Parenostre. Que aquest reconeixement de la presència de Déu, l’acte de fe, esperança, consol en l’oració ens doni forces per viure la caritat cada dia millor i que, humilment, quan no sapiguem com pregar demanem al Senyor que ens n’ensenyi.

Dimecres de Cendra, inici del temps de Quaresma

Quaresma...

Temps de desert, de pregària, dejuni i almoina.

Camí vers la Pasqua passant per la Passió i la Creu. Pujar fins al Tabor, fins al Calvari, caminar des del desert fins a la Pasqua, sense mirar enrera i sense perdre's, superant l'esforç amb l'esperança.

Mirar Jesús, mirar el seu rostre, aprendre's de memòria la seva fesomia, entranyar-la perquè ens sigui natural, part de la nostra història.

Conversió del cor, penitència interior. Girar-se, dirigir tota la nostra vida cap a Déu.

Reflexionar sobre la manera de viure, el sentit dels béns que posseïm, el sentit espiritual del dejuni.

Afermar la nostra identitat cristiana. Examinar la nostra fe, aprofundir en la nostra vocació de deixebles de Jesucrist.

Revifar en nosaltres el do del Baptisme.

Pensar què podem canviar per ser més dòcils a la Paraula de Déu.

Reorientar la nostra vida, ordenar els nostres interessos per assenyalar allò que és primer, descobrir les nostres limitacions i debilitats.

Entrenar-nos per respondre a allò que Déu espera de nosaltres.

"Recorda't, home, que ets pols i que a la pols retornaràs".

"Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli".

Bona Quaresma!

Camino i The Road

Camino i The Road (La carretera)

Dues pel·lícules que he vist aquest cap de setmana..., que ens conviden a reflexionar sobre:
la vida, la mort, el sofriment, l’abandonament, l’esperança.

Generositat, despreniment, cor i mirada transparent dels infants.

Què fer per sobreviure a grans desastres, dificultats terribles... Què seríem capaços de fer per no morir-nos de gana...

La relació entre pares i fills, l’amor que senten uns pels altres, estimar per damunt de tot.

El desconcert quan succeeixen coses que ens superen, que sobrepassen la lògica humana.

El consol de Déu en l’adversitat.

Com ens preparem per fer el camí sols... Per acabar comprovant que sempre podem anar fent camí acompanyats.

Torna-ho a intentar

Vora el llac de Genesaret, des de la barca de Simó, Jesús instrueix la gent. Quan acaba demana a Pere que calin les xarxes... Encara que, malgrat tots els esforços, no havien pescat res en tota la nit, Pere confia en Ell, i d’acord amb la seva paraula, l’obeeix. La xarxa s’omplí tant que s’esquinçà. No se’n sabien avenir. Pere se sent petit, poca cosa, indigne de restar davant del Mestre. Demostra la seva feblesa i la seva humilitat i respon a la crida de Jesús: amb generositat i grandesa de cor, ho deixa tot i se’n va amb Ell, juntament amb els fills de Zebedeu. Els deixebles no han tingut por de fer aquest pas, malgrat les seves carències i la dificultat en la missió. Confien en Jesús. Potser no saben ben bé on els durà, però creuen en el seu projecte d’amor, de servei als altres, i amb això en tenen prou.

Avui Jesús ens diu que no ens rendim, que amb la seva presència, treballant pel Regne, tot ho podrem i el treball no serà en va, donarem fruits dels que perduren i dels que es veuen amb el temps. Torna-ho a intentar, cala les xarxes, diu a aquella catequista que ja no sap com fer callar els infants, que a vegades no sap com explicar-los amb senzillesa i claredat un passatge bíblic. Torna-ho a intentar, diu també a aquell monitor que els divendres arriba cansat i amb moltes coses al cap però que té davant seu joves que tenen set de Déu, que necessiten algú que se’ls escolti, algú que els guïi. Torna-ho a intentar, diu al mossèn que no vol caure en la repetició i s’angoixa a l’hora de preparar l’homilia a correcuita. Torna-ho a intentar ens diu a tots nosaltres, quan les onades ens fan tornar a la sorra, quan anunciar l’Evangeli i viure’l se’ns fa feixuc, quan se’ns fa difícil seguir el seu camí... Torna-ho a intentar...

Hi ha Algú que ens crida fort des de la sorra, que ens fa recuperar la il·lusió, l’alegria de la fe, la confiança; una veu que ens parla al cor, que ens diu que no ens desanimem, que tirem mar endins, que procurem arribar en el més profund de cada ésser, que fem les coses de grat pensant primer en els altres, que ho fem tot amb amor perquè aquesta és l’essència de tota vocació.

Que siguem fidels a la voluntat de Déu i bons missatgers de la Bona Nova, que no ens deixem endur pel desànim i tinguem sempre el Senyor ben a prop. Que quan sentim les petites crides de cada dia, no ens ho pensem dues vegades i siguem capaços de dir: Aquí em tens. Envia-m’hi!