Comentari de Mt 7,15-20 (23-VI-2010) - Dimecres de la Setmana XII de durant l'any

Jesucrist recomana als deixebles que es guardin dels falsos profetes, dels que ens ofereixen solucions fàcils a qüestions complexes. Ens convida a ser portadors de la llavor del regne, no falsos profetes disposats a enganyar i enganyar-se. Ens crida a no deixar-nos endur per les aparences que moltes vegades enganyen, l’aparença de les coses, de les paraules i de les persones, el desig d’obtenir coses que en veritat no necessitem. I és que hi ha coses que ens poden atraure més, que poden ser fruit de la nostra voluntat, però no venir de Déu, del bé.

Cal que vigilem les paraules boniques, les falses promeses, les aparentment bones intencions que en veritat només hi són per treure’n profit i ens poden desviar del camí. Cal que ens fixem bé en la senzilla instrucció que ens dóna Jesús: “pels seus fruits els coneixereu”, i és que qui treu coses bones del seu cor, produeix accions i conseqüències bones, i al contrari, qui en treu de dolentes produeix coses negatives.

Som arbres de fruits bons quan no defallim a l’hora fer el bé. Quan no ens en cansem ni cedim davant la temptació de fer el mal. I si el cansament pot amb nosaltres i caiem, ho hem de reconèixer, hem de penedir-nos i tornar a començar; sabem que si no donem bon fruit serem tallats i llançats al foc i que a través dels fets i no només de les paraules podem ser reconeguts com a bons.

Que sapiguem actuar amb rectitud d’intenció, que les nostres obres siguin fruit del que portem dins, que donem bons fruits per a la vida del món i estiguem atents als fruits dels nostres germans.

Oportunitat

Arriba un tren. Ella és a l’andana, esperant. El veu. Ja és a l’estació... Però dubta. No sap si agafar-lo o no. Pensa que en vindran d’altres, que aquest potser no és el que la portarà al final de trajecte desitjat. Sap, però, que s’hi hauria de llençar, que si aquest no és el seu camí, sempre podrà optar per baixar a la següent parada, per tornar enrere. Sap que suposaria una aventura i que aquest camí, encara que no seria fàcil, li permetria trencar pors, barreres que l’obstaculitzen. Sap, per experiència, que no hauria de dir que no inicialment: s’hauria de donar una oportunitat, hauria de preguntar, conèixer el tren... I ella s’imagina que el tren és disciplinat, net, ràpid, però alhora exigent, i creu que no suportaria la pressió. El veu ple de passatgers, alegres, ben educats, amb ganes de conèixer meravellosos paisatges, amb ganes d’aprendre... Però ella pensa que no és el motor perquè aquest tren funcioni, que no se sabrà posar al capdavant, que no té fusta per a això. La seva vocació deu ser una altra...

Ella és de les que no sap dir que no quan li demanen un favor. Però quan es tracta de canvis en la vida, encara que siguin per prosperar, ja és una altra cosa... I pensa que novament deixa passar una oportunitat, que no és que hagi perdut el tren sinó que l’ha deixat passar. I pensa que si només aquest fet ja l’angoixa una mica, què li podrà passar quan senti una crida més gran... No s’ho vol imaginar... Sap que tard o d’hora arribarà. I que el que ha de fer és tenir paciència, esperar i confiar...

El Cos i la Sang de Crist

Molta gent havia seguit Jesús per escoltar la seva Paraula i demanar-li que guarís malalts. Cap al tard, la gent tenia gana. Els deixebles proposen a Jesús una solució: que s’acomiadi de la gent, que se’n vagin a buscar allotjament i menjar. Però Jesús els proposa una solució completament nova: ‘Doneu-los menjar vosaltres mateixos’. Cinc pans i dos peixos és tot el que tenien. Jesús agafà el poc aliment del qual disposava i es posà en relació amb el Pare. Alçà la mirada al cel, pronuncià la benedicció sobre ells i obrí el camí de la multiplicació. Tothom pogué menjar fins a saciar-se.

És conegut per molts aquest episodi que anuncia una altra multiplicació: la del pa eucarístic, manifestació de la generositat del cor de Jesús, centre d’atenció de la comunitat eclesial. L’Eucaristia és memorial i alhora actualització de l’entrega del Senyor, de la seva passió, mort i resurrecció. Ens trobem davant del misteri d’una vida lliurada per nosaltres, d’un cos que és aliment de vida, i d’una sang que és beguda de salvació. L’Eucaristia ens introdueix al regne de l’amor. És expressió d’un Déu que estima amb bogeria, que va voler fer-se present en els nostres dies i que avui reconeixem humilment en les sagrades formes.

Tot el que puguem fer és poc per mirar de correspondre a aquesta donació tan humil, tan amagada, tan impressionant. El Creador del cel i la terra s'amaga sota les espècies sacramentals i se'ns ofereix com a aliment de les nostres ànimes. És el pa dels àngels i l'aliment dels qui caminem. I és un pa que se'ns dóna abundantment. Davant d'aquesta sobreabundància d'amor no hi cap una resposta gasiva. Una mirada de fe a aquest Sagrament diví ha de deixar pas necessàriament a una pregària agraïda i a una encesa del cor.

Rebem l’Eucaristia de manera activa, deixant que transformi la nostra vida, oferint el que tenim, encara que només siguin cinc pans i dos peixos, per al bé dels nostres germans. Esforcem-nos a tractar Jesús Sagramentat amb més delicadesa: amb la netedat de l’ànima, amor i reverència, vetllant per a rebre’l amb freqüència, visitant el Sagrari..., amb la puresa, humilitat i devoció de la seva Santíssima Mare, amb l'esperit i el fervor dels sants.

En la Festa del Corpus Christi, Dia de la Caritat, demanem al Senyor que continuï mostrant-nos el camí recte: que no apartem la nostra mirada de la humanitat que sofreix i avança insegura entre tants interrogants. Demanem pa per al cos i l’ànima, davant la fam física, psíquica i espiritual que atormenta tants homes i dones; que l’aliment rebut ens enforteixi a tots, ens ajudi a tirar endavant i ens faci instruments de l’amor de Déu.

Amb vosaltres cada dia

No és l'himne de l'Aplec de l'Esperit, però sí una cançó de l'Aplec, Amb vosaltres cada dia, que m'arriba i em parla...

Quan no pots explicar què és el que et crema per dintre.
Quan no saps on anar ni el perquè d’allò que fas.
Quan no trobes ningú que t’escolti ni et comprengui.
tu tranquil, no estàs sol, no t’oblidis que jo sóc.

Quan el fred i la por fan que et tanquis en l’angoixa .
Quan la nit del dolor dóna vida al teu malson.
Quan el son de l’oblit fa que cloguis les parpelles
i quan creus que estàs sol no t’oblidis que jo sóc...

Amb vosaltres, amb vosaltres cada dia.
Amb vosaltres, jo mai no us deixaré sols.
Amb vosaltres, l’Esperit serà per sempre, amb vosaltres.

Quan no queden raons per seguir la nostra lluita.
Quan els vells ideals ja no pinten les parets.
Quan l’antiga opressió ara és moda que hipnotitza,
tu tranquil, no estàs sol, no t’oblidis que jo sóc...

Amb vosaltres, amb vosaltres cada dia
Amb vosaltres, jo mai no us deixaré sols
Amb vosaltres, l’Esperit serà per sempre, amb vosaltres.

Amb vosaltres cada dia, de Mn. Joan Àguila i Genís Sobrado

Música