Molta gent havia seguit Jesús per escoltar la seva Paraula i demanar-li que guarís malalts. Cap al tard, la gent tenia gana. Els deixebles proposen a Jesús una solució: que s’acomiadi de la gent, que se’n vagin a buscar allotjament i menjar. Però Jesús els proposa una solució completament nova: ‘Doneu-los menjar vosaltres mateixos’. Cinc pans i dos peixos és tot el que tenien. Jesús agafà el poc aliment del qual disposava i es posà en relació amb el Pare. Alçà la mirada al cel, pronuncià la benedicció sobre ells i obrí el camí de la multiplicació. Tothom pogué menjar fins a saciar-se.
És conegut per molts aquest episodi que anuncia una altra multiplicació: la del pa eucarístic, manifestació de la generositat del cor de Jesús, centre d’atenció de la comunitat eclesial. L’Eucaristia és memorial i alhora actualització de l’entrega del Senyor, de la seva passió, mort i resurrecció. Ens trobem davant del misteri d’una vida lliurada per nosaltres, d’un cos que és aliment de vida, i d’una sang que és beguda de salvació. L’Eucaristia ens introdueix al regne de l’amor. És expressió d’un Déu que estima amb bogeria, que va voler fer-se present en els nostres dies i que avui reconeixem humilment en les sagrades formes.
Tot el que puguem fer és poc per mirar de correspondre a aquesta donació tan humil, tan amagada, tan impressionant. El Creador del cel i la terra s'amaga sota les espècies sacramentals i se'ns ofereix com a aliment de les nostres ànimes. És el pa dels àngels i l'aliment dels qui caminem. I és un pa que se'ns dóna abundantment. Davant d'aquesta sobreabundància d'amor no hi cap una resposta gasiva. Una mirada de fe a aquest Sagrament diví ha de deixar pas necessàriament a una pregària agraïda i a una encesa del cor.
Rebem l’Eucaristia de manera activa, deixant que transformi la nostra vida, oferint el que tenim, encara que només siguin cinc pans i dos peixos, per al bé dels nostres germans. Esforcem-nos a tractar Jesús Sagramentat amb més delicadesa: amb la netedat de l’ànima, amor i reverència, vetllant per a rebre’l amb freqüència, visitant el Sagrari..., amb la puresa, humilitat i devoció de la seva Santíssima Mare, amb l'esperit i el fervor dels sants.
En la Festa del Corpus Christi, Dia de la Caritat, demanem al Senyor que continuï mostrant-nos el camí recte: que no apartem la nostra mirada de la humanitat que sofreix i avança insegura entre tants interrogants. Demanem pa per al cos i l’ànima, davant la fam física, psíquica i espiritual que atormenta tants homes i dones; que l’aliment rebut ens enforteixi a tots, ens ajudi a tirar endavant i ens faci instruments de l’amor de Déu.
És conegut per molts aquest episodi que anuncia una altra multiplicació: la del pa eucarístic, manifestació de la generositat del cor de Jesús, centre d’atenció de la comunitat eclesial. L’Eucaristia és memorial i alhora actualització de l’entrega del Senyor, de la seva passió, mort i resurrecció. Ens trobem davant del misteri d’una vida lliurada per nosaltres, d’un cos que és aliment de vida, i d’una sang que és beguda de salvació. L’Eucaristia ens introdueix al regne de l’amor. És expressió d’un Déu que estima amb bogeria, que va voler fer-se present en els nostres dies i que avui reconeixem humilment en les sagrades formes.
Tot el que puguem fer és poc per mirar de correspondre a aquesta donació tan humil, tan amagada, tan impressionant. El Creador del cel i la terra s'amaga sota les espècies sacramentals i se'ns ofereix com a aliment de les nostres ànimes. És el pa dels àngels i l'aliment dels qui caminem. I és un pa que se'ns dóna abundantment. Davant d'aquesta sobreabundància d'amor no hi cap una resposta gasiva. Una mirada de fe a aquest Sagrament diví ha de deixar pas necessàriament a una pregària agraïda i a una encesa del cor.
Rebem l’Eucaristia de manera activa, deixant que transformi la nostra vida, oferint el que tenim, encara que només siguin cinc pans i dos peixos, per al bé dels nostres germans. Esforcem-nos a tractar Jesús Sagramentat amb més delicadesa: amb la netedat de l’ànima, amor i reverència, vetllant per a rebre’l amb freqüència, visitant el Sagrari..., amb la puresa, humilitat i devoció de la seva Santíssima Mare, amb l'esperit i el fervor dels sants.
En la Festa del Corpus Christi, Dia de la Caritat, demanem al Senyor que continuï mostrant-nos el camí recte: que no apartem la nostra mirada de la humanitat que sofreix i avança insegura entre tants interrogants. Demanem pa per al cos i l’ànima, davant la fam física, psíquica i espiritual que atormenta tants homes i dones; que l’aliment rebut ens enforteixi a tots, ens ajudi a tirar endavant i ens faci instruments de l’amor de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada