No és capaç d'entendre què li està passant, no reacciona. El món gira al seu voltant, es mou. Tot canvia. Però ella no avança. No busca. Ni espera que la vinguin a trobar. Senzillament, és al món. Respira. És viva, però necessita oxigen, un nou aire, un nou rumb. I es pregunta què hi fa aquí, quin és el seu camí. I té sentiments, sí, encara que no els mostri massa. Té contradiccions, confusions, temptacions, però és una crack en l'art de dissimular i fer veure que tot rutlla, que tot va com una seda. És fràgil, sensible, extremadament reservada... Vol deixar-se sorprendre, vol un impuls, un cop de mà, que algú la comprengui, vol sentir-se estimada, vol ser feliç i, quan creu anar per bon camí, un nou encontre, un nou pensament la desborda. Pensa que té el cap en una altra banda, que somia massa, que és dèbil i no s'atreveix a lluitar pel que vol, a conèixer gent i anar pel món amb el cap ben alt, amb seguretat. I una veueta li diu clarament que estimi. I ella estima, estima... I es pregunta: "Ho dec fer bé?"...
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada