Escoltem avui la introducció del sermó escatològic de Jesús, uns avisos i reflexions sobre la caducitat de les coses terrenes... Som al temple de Jerusalem, just abans de la passió. Els deixebles estan meravellats contemplant el temple, que sembla indestructible, es desfan en elogis... Jesús, però, els respon amb duresa i els anuncia que molt aviat el temple serà destruït: i és que no hi ha res definitiu en aquest món. Fa una descripció que és ben actual. També nosaltres vivim en un temps de crisi i desconcert., amb seguretats que s’ensorren, guerres, fam, calamitats...
Les consignes de l’evangeli són per a nosaltres. Són una invitació a viure la pròpia vida des de la perspectiva de Déu, assumint els desastres, el dolor, el fracàs, la mort i la persecució. Volen provocar una transformació interior, moure’ns a la conversió. Cal, doncs, que vivim el nostre temps, amb la seva càrrega de sofriments, donant testimoni amb la vida i la paraula de qui ens fiem, en qui trobem l’ajuda i la força, l’esperança que ens sosté, convençuts que el Senyor és amb nosaltres cada dia i, per això, confiats en l’amor de Déu. Hem d’estar alerta, sense deixar-nos impressionar per falsos profetes. Cal que tinguem els ulls fixats en Crist i que en siguem realment pedres vives, que treballem de valent per construir el present i portem una vida autèntica i creïble com ho fou la de Jesús..
Que el Senyor ens doni coratge per continuar treballant sense defallir, que sigui el centre de la nostra vida i que creï en nosaltres un cor ben pur.
Les consignes de l’evangeli són per a nosaltres. Són una invitació a viure la pròpia vida des de la perspectiva de Déu, assumint els desastres, el dolor, el fracàs, la mort i la persecució. Volen provocar una transformació interior, moure’ns a la conversió. Cal, doncs, que vivim el nostre temps, amb la seva càrrega de sofriments, donant testimoni amb la vida i la paraula de qui ens fiem, en qui trobem l’ajuda i la força, l’esperança que ens sosté, convençuts que el Senyor és amb nosaltres cada dia i, per això, confiats en l’amor de Déu. Hem d’estar alerta, sense deixar-nos impressionar per falsos profetes. Cal que tinguem els ulls fixats en Crist i que en siguem realment pedres vives, que treballem de valent per construir el present i portem una vida autèntica i creïble com ho fou la de Jesús..
Que el Senyor ens doni coratge per continuar treballant sense defallir, que sigui el centre de la nostra vida i que creï en nosaltres un cor ben pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada