diumenge, 27 de novembre del 2011

Vetlleu!



Entrem en uns dies d’especial expectació, renovació i preparació, al temps d’Advent, l’inici de l’Any Litúrgic. Ressona en nosaltres un crit d’alerta. Vetlleu!, ens diu Jesús, perquè el Senyor arribarà a l’hora menys pensada... Ens sobresalta la urgència del seu avís, ens desconcerta, probablement perquè solem pensar que no dormim, que vivim el present; però la veritat és que no sabem quan vindrà el Senyor: només sabem que ve, que hi ha un moment decisiu, i n’hem d’estar preparats. Aquesta és una certesa suficient per a posar-hi tota la nostra esperança i confiança.

Vetlleu! És un toc d’atenció, un crit que ressona en la nostra vida, potser instal·lada en el confort, a base d’anar fent, quan estem adormits en l’ensopiment semblant al de la son o en la rutina de qui fa cada dia les mateixes coses. La vida és un constant començar i recomençar, i cada moment concret ha d’esdevenir un temps decisiu.

Vetlleu! Perquè ens hi juguem molt! Tinguem temps per al lliurament, per a la maduració de la nostra capacitat d’estimar. Esforcem-nos per estar sempre a punt i procurem que tot estigui al seu lloc, tant en el cor com en els pensaments. Prenem consciència de qualsevol desordre i purifiquem, amb el perdó, qualsevol infidelitat.

Vetlleu! Perquè el Regne de Déu és ja entre nosaltres: cal descobrir-lo, obrir-s’hi, unir-s’hi. Hem d’estar atents a la tasca. I això ho hem de fer sempre i tots. Cal que visquem motivats pel nostre treball, la nostra situació, sigui quina sigui. Cal que ens preparem per la vinguda del Senyor.

Vetlleu! Perquè avui tenim la salvació més a prop nostre! Que no ens sorprengui! Tinguem present l’última vinguda de Jesucrist, en la qual vindrà ple de glòria i majestat per judicar els vius i els morts. No podem perdre de vista aquest final, ni permetre que tot continuï igual. Aquesta és la realitat: Nosaltres som pelegrins que anem cap a la casa del Pare, que serà tot en tots.

Que en aquest temps d’Advent ens mantinguem ferms en l’esperança i obrim bé els ulls; que amb un caire penitencial sapiguem demanar perdó i purifiquem el nostre cor; i que siguem fidels a l'oració i estiguem disposats a acollir el Senyor amb devoció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada