S’acosta la fi de l’any litúrgic, i en continuïtat amb el discurs de l’Evangeli d’ahir, Jesús ens parla de l'última vinguda del Fill de l'home. Ho fa amb unes paraules tan dures que podrien fer tornar enrera a més d’un. Jesús no enganya, i ens mostra que la persecució, el martiri, la calúmnia són components de qui ha decidit seguir-lo. Quan Déu crida una persona, no li promet mai que el seu camí serà fàcil, ni que té assegurat l’èxit; al contrari, Jesús ens preveu que tindrem dificultats i persecucions; i és natural perquè l’Evangeli ens convida a nedar contracorrent. Avui dia hi ha moltes formes de persecució: mofes davant el fet religiós, indiferència, ignorància... gent que posa traves a la difusió de l’Evangeli, sota el pretext que la fe és un assumpte privat, que ja no interessa a ningú, hi ha una visió distorsionada de l’Església i del que significa ser cristià. Hi ha qui veu Déu i el que procedeix d’Ell com un enemic o un rival a qui combatre; algú de qui alliberar-se a tota costa...
Cal que estiguem alerta, que siguem conscients que en la vida tindrem dificultats, trobarem oposicions. Però no hem de tenir por, perquè Déu és present enmig de totes les dificultats i vetlla per nosaltres i ens dóna les paraules necessàries perquè puguem donar raó de la nostra esperança. Cal que tinguem clar que tot canvia quan li obrim el cor i decidim seguir-lo! Quan l’acollim a la nostra vida... Cal que en tota ocasió donem testimoni de la nostra fe, confiem en el Senyor i el servim amb el goig a l’ànima. Tot passarà, però les Seves paraules no passaran mai. Donant-nos a Ell obtindrem la felicitat que no s’acaba. Només ens cal, doncs, tenir clar on hem de posar la nostra mirada: en Jesucrist.
Per molt que ens costi, serem capaços d’anar contracorrent i guanyar-nos la vida, sobretot si comptem amb Maria, que ens protegeix, si perseverem amb ella i sofrim amb constància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada