“El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre”

Iniciem avui el capítol 23 de Mateu, un recull de paraules dures de Jesús, en les quals critica la manera d’actuar dels fariseus, fanàtics del compliment de la Llei i les tradicions, que busquen l’aprovació i admiració dels altres; diuen, però no fan; i el que fan no és digne d’elogi: carreguen la feina als altres, volen ocupar els primers llocs, anar sempre al capdavant; i es fan dir mestres perquè es creuen molt savis. Jesús ens adverteix que no hem de fer com ells i ens fa una sèrie de recomanacions: no ens hem de fer dir mestres, ni guies, i si volem ser importants cal que ens fem servidors de tots. Per seguir aquest missatge, cal procurar viure sense pretensions de grandeses, essent comprensius i acollidors, estant sempre al costat dels nostres germans. 

Jesús, que no ha vingut a anul·lar la Llei sinó a dur-la a la plenitud, lloa la caritat, la humilitat, els servidors, els nets de cor i transparents, els qui mostren un afany per a fer el bé, els qui fan les coses amb senzillesa, sense esperar res a canvi, sense falses aparences, sense voler ocupar un lloc que no els correspon. Lloa els qui posen en pràctica la Paraula de Déu, l’escolten i actuen en conseqüència; lloa els qui són coherents en el dia a dia amb el que viuen, pensen i creuen; els qui es posen a la disposició dels altres, els qui estenen la mà en bé del proïsme, els bons samaritans.

Cal que, seguint el camí que ensenya Jesús, siguem servidors de tots. Cal que ens respectem, que ens acceptem tal com som, que tinguem sempre present el mestre de tots: el Déu de l’Amor, que ens fa servir els més pobres i desemparats, que no ens abandona, que ens diu que l’ambició per tenir-ho tot no porta enlloc. Fem que les paraules de Jesús colpegin durament contra el nostre cor... Mirem més el que és autèntic! Pobres de nosaltres, si vivim satisfets amb el compliment de la Llei i no som caritatius, compassius, misericordiosos, si no vivim en profunditat el seguiment a Crist...

No ens cansem de proclamar la Bona Nova de Déu. Demanem al Senyor que ens guardi en pau als seus braços i ens doni la gràcia de servir-lo d’una manera digna i meritòria, que ens deslliuri de fer de la Bona Nova un codi de lleis pesades i d’aprofitar-nos de la nostra autoritat, que ens allunyi d’actituds hipòcrites i ens faci seguir el seu camí d’Amor i veritat amb senzillesa i humilitat.