Un mestre de la Llei, acostumat a citar de memòria centenars de preceptes, rigorosament ordenats..., pregunta a Jesús, per posar-lo a prova i esperant que cometi algun error, quin és el manament més gran de la Llei, què és realment important.
Jesús, malgrat que s’adona que li estan posant un parany, respon lleialment. Sintetitza el decàleg i quasi tota la legislació en el seu principi d’amor fraternal i recíproc. Respon amb el començament de l’oració que els jueus fervents recitaven almenys dos cops al dia. Recorda el que és més important en aquesta vida: estimar Déu per sobre de totes les coses i el proïsme com a un mateix. Fa veure als fariseus que el fonament de la relació amb Déu i el pròxim és l’amor solidari. L’amor que ens farà lliures si volem...
Avui Jesucrist ens convida a sacsejar la nostra passivitat i a tornar al que és essencial de l’Evangeli, el manament principal, que és un resum del que hauria de ser la nostra “actitud de vida”, la regla d’or dels cristians. Estimar Déu i el proïsme. Aquesta és la voluntat de Déu. Estimar tothom des de l’amor de Déu. Cal que ens decidim a practicar aquest dolç precepte. Cal estimar de veritat, amb un amor ple d’obres de caritat vers els nostres germans. Si estimem Déu, no ens podem desentendre dels qui sofreixen, dels qui passen fam, dels qui estan a l’atur, dels malalts, dels ancians... Només estimant de debò els que ens envolten podrem arribar a ser imitadors de Jesucrist, seguir els seus passos, convertir-nos en exemple per a d’altres creients i construir un món nou.
Demanem al Senyor que ens ensenyi a estimar, que netegi el nostre cor d’incomprensions, prejudicis, intolerància i marginacions... I que amb el seu amor puguem propagar i proclamar la seva Paraula. Que les persones que dediquen la vida a la missió se sentin acompanyades i vegin valorat el seu treball en bé del proïsme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada