Sant Joan Baptista

Un naixement sempre és motiu d’alegria, de congratulació, de celebració, per a tota la família i el veïnat. El naixement de sant Joan Baptista, que celebrem avui solemnement, encara és més especial: el Senyor li havia fet aquest favor tan gran a Elisabet, que era tinguda per estèril. La promesa de Déu es compleix. Es produeix una Bona Nova a casa d’Elisabet i Zacaries. I aquest fet tan extraordinari referma l’esperança de tot un poble.

En una família de tradició sacerdotal neix un nen que “s’ha de dir Joan”, tal com li havia encarregat l’àngel a Zacaries; el nom indica el ser de la persona, la seva missió, el que ha de ser. Joan Baptista és un nen que pertany al Senyor, és un do de Déu, fruit de la seva misericòrdia, i porta un missatge d’amor i d’esperança de part de Déu, està destinat a anar per nous camins. Joan Baptista és escollit per a una missió concreta: ser el profeta precursor del Messies, el qui aplanarà els seus camins i predicarà un baptisme de conversió. És l’home que confia en Déu, és fidel i generós, valent i lliure. No té por. La humilitat forma part essencial de la seva existència. I té un únic desig: que prestem atenció a la Paraula de Déu, el Messies, l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món.

Quan Déu escull una persona per a una missió concreta, sovint passen coses extraordinàries. El Senyor sempre pren la iniciativa, prepara amb antelació, i cuida amb cura les persones i les gràcies que vol dispensar. Hi ha una força i una saviesa que ve de la presència i de l’experiència de Déu. Joan Baptista es reconeix instrument de Déu per a complir la seva vocació. El més gran dels nascuts de dona, el qui minva perquè el Crist creixi, ens és model i ajut, perquè tots nosaltres també hem estat escollits i enviats a donar testimoni de Crist. La seva manera d’actuar, amb una pregària atenta a l’Esperit, fortalesa i humilitat, ens ha d’ajudar a obrir nous horitzons de santedat, ha de fer que estiguem atents i disposem tota la nostra persona a la disponibilitat i seguiment de la voluntat de Déu.

Que descobrim el pas de Déu per la nostra vida, sentim com ens crida pel nostre nom a una missió concreta; que puguem ser sempre testimonis de la Bona Nova i que, com sant Joan Baptista, siguem fidels a la missió que el Senyor ens ha confiat, proclamem la seva Paraula i vivim amb humilitat.

Comentari de Mt 6,24-34 (23-06-2012) - Dissabte XI de durant l'any

Durant el sermó de la muntanya, Jesús instrueix els deixebles amb unes paraules que sorprenen perquè ens diu que no ens neguitegem per la nostra vida. Ens trobem enmig d’una crisi econòmica que afecta gran part de la població, hem de fer esforços per arribar a finals de mes, molts joves i no tan joves, estan a l’atur; malalties com el càncer continuen essent el mal del món... No estem per llençar massa coets, precisament. El futur és incert... I no ens hem de preocupar? Què ens vol dir Jesús?

Simplement vol que ens fixem en el que passa a la natura, on tot segueix un cicle, un ordre, i si s’altera acostuma a ser per culpa de l’home; Jesús ens convida a viure el dia a dia; a recordar les prioritats del nostre cor i de la vida concreta. No ens demana pas que siguem indiferents ni que ens quedem de braços creuats, sinó que visquem amb la mateixa confiança que els ocells o els lliris del camp, perquè el neguit pel demà no porta enlloc, no ens permet avançar; Jesucrist ens convida a tenir l’atreviment d’abandonar-nos a Ell, a confiar que estem en bones mans, a les mans d’Algú que vetlla per nosaltres, que no ens abandonarà; que per molt enfonsats que estiguem, sempre serà en nosaltres.

Per tant, siguem optimistes! Busquem Déu i el seu Regne, que és a prop! I tinguem cura dels altres. Déu proveïrà. Posem-ho tot al servei del Senyor i dels germans, sense pors, sense dubtes. Treballem per un món més just i humà i procurem aconseguir ser un reflex de qui ens ha creat.

Demanem al Senyor que no deixi d’actuar en nosaltres, que ens ajudi a confiar més en Ell i ens mogui a compartir tots els nostres béns, per centrar-nos en el que realment importa, les persones, i no tant en la nostra seguretat, el diner, l’atzar, l’èxit o el futur.



El meu testimoni com a intercessora

La nit del 2 al 3 de juny vaig participar en una experiència de nova evangelització, original d'Itàlia, una llum en la nit, una activitat organitzada per les delegacions de pastoral de joventut per tal de despertar en els joves la vocació missionera i ajudar-los a ser anunciadors de l'Evangeli. Vaig ser sentinella en la nit, juntament amb altres joves provinents de diverses diòcesis de Catalunya.

Després d'una estona d'esbarjo, d'una formació necessària, de sopar i d'una pregària conjunta, havia arribat l'hora de la veritat, l'hora de l'enviament. I Déu va voler que em toqués intercedir per un parell de joves que sortirien al carrer: l'Assumpta i en David. Durant més de dues hores vaig pregar per ells, i també per la Maria i en Jaime, perquè Jesucrist els acompanyés amb el seu Esperit perquè fossin instruments del seu Amor; demanava al Senyor que els donés coratge, que no tinguessin por i confiessin en Ell, que tot ho pot; que poguessin ser fidels testimonis de la veritat i que trobessin les paraules justes i necessàries.

Van ser moments de pregària intensa, de molta emoció en veure que sí, hi havia joves que entraven i s'apropaven a Jesús, i rebien una conversió... Alhora, veia com realment Jesús és present, és viu, i el veia més viu que mai: no només el palpava en l'ambient de recolliment, d'oració o en els rostres brillants de la gent, sinó més plenament encara. És present, Ell mateix, Ell que és el pa viu baixat del cel, exposat en el Santíssim. I jo només tenia ulls per a Ell. No hi havia distraccions de cap mena. Tots els pensaments anaven en una mateixa direcció, tot per Ell i pels sentinelles.

Tots plegats, tant els joves valents que, confiant en el Senyor, van sortir al carrer a l'encontre d'altres joves com ells, com els joves que animaven els cants i els que acollien els qui entraven a l'Església i els intercessors, érem a l'Església de santa Maria del Pi enviats a una missió concreta. Però hi érem, bàsicament, per Crist, centre de tota la vetllada i de tota la vida cristiana. Perquè el que brillava més en la nit era el Santíssim exposat. Perquè el motiu d'aquesta trobada no era cap altre que uns joves poguessin descobrir o redescobrir Jesucrist, tinguessin un encontre personal amb Ell, amb la intercessió de tots, per la pregària, pel cant, per l'acompanyament i per l'escolta d'un primer anunci quan es trobaven al carrer.

El poble que avançava a les fosques va veure una gran llum. I la Llum va brillar al centre de Barcelona, com a protagonista principal de tot. Que n'és de gran el Senyor! Quantes meravelles havia realitzat durant la nit! Quina nit!

Al final, estava ben contenta per tot el que havia succeït i amb la certesa que aquella experiència es tornaria a repetir, amb un nou enviament, una nova missió. Tot m'havia semblat increïble! Per això, després de pronunciar diversos "Gràcies, Senyor!", em va arribar un xiuxiueig a cau d'orella: coses més grans veuràs!