Després de plorar per Jerusalem i compadir-se’n, Jesús purifica el Temple de la ciutat Santa. Ens pot sobtar la seva actitud vers els venedors, ens pot semblar violenta, però és del tot justificable. Reacciona amb “contundència” perquè veu com s'ha banalitzat un dels pilars del seu poble. No s’irrita ni fa fora els venedors perquè no vulgui que hi siguin, sinó perquè profanen el temple, s’apoderen d’un recinte sagrat pel seu propi benefici. I això no es pot permetre. “El meu temple serà casa d’oració”, els diu Jesús. Una casa on havia estat instruint els deixebles, on tothom s’hi sentia a gust, escoltant el mestre. Jesús anuncia la nova situació que Ell ve a inaugurar, en la qual els sacrificis d'animals ja no hi tenen cabuda; anuncia el culte nou que se centra en la pregària i en l'audició de la Paraula de Déu.
“El meu temple és casa d’oració” ens diu també avui a nosaltres. Mereix respecte. És casa de recolliment, lloc d’encontre familiar i fratern amb Déu Pare que ens estima com a fills, un lloc per parlar amb Ell, fer silenci, escoltar atentament la seva Paraula. Un lloc per sentir-nos com a casa, un refugi on tothom hi té estada. No hem d'anar-hi, doncs, a immolar víctimes, sinó a rebre Jesús, i a unir la nostra vida a la seva.
Avui podríem revisar quina és la nostra actitud quan som al temple. Quin ús en fem, si el sentim proper, si l’embrutem, si respectem el silenci, si és un mitjà per arribar a Déu... Revisem també quins costums hem de fer fora amb “contundència” del nostre viure com a cristians per tal de tenir sempre a Jesús en el centre. El Senyor mereix tota la nostra atenció, dediquem un espai i un temps pel Sagrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada