Silenci. No hi ha res més en la immensitat. Ni mots que puguin expressar sentiments ni somnis ni il·lusions ni projectes, ni un veure per on encarrilar la vida. Només silenci. I un buit. Un 'falta alguna cosa', que no sap què és, però que en aquest precís moment no vol buscar, no té esma. Buidor. Ganes de plorar, però tot es queda dins. Malgrat tot, una estranya serenor, sensació de pau, enmig de la foscor, enmig de no-res.
Paraules. El contrast. Molts mots, molt parlar i escriure, fruits de reflexions. Expressió de vivències, un despullar-se amb tremolor. Riquesa de contingut que surt d'ella però que no ve d'ella. El que escriu s'ho creu, és com un diari obert al món. La mateixa sensació, continua faltant alguna cosa. I, malgrat tot, continua estant en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada