Jesús acostuma a participar en les celebracions a la sinagoga. Ho veiem avui, un cop més. Però així com altres vegades ens mostra el seu ensenyament amb paraules i els interlocutors en queden meravellats, avui s’ha de confrontar amb el poder religiós i polític del seu temps, i tot plegat perquè actua i obra el bé en dissabte, dia de repòs.
Jesús reacciona amb indignació i tristesa davant la duresa de cor dels fariseus. Opta pels pobres i exclosos. Posa el benestar de les persones per damunt de la llei. L’home de la mà paralitzada era considerat un impur, un marginat, i malgrat assistir als actes de la sinagoga no hi podia participar. Amb la guarició de la mà, Jesús el torna a incloure a la comunitat.
En alguns moments, sabrem veure més l’acció de gràcia de Jesús vers l’home, potser perquè serem nosaltres els guarits per Jesús i ens podrem sentir identificats: la paràlisi ens lligarà i no ens permetrà ser lliures ni tirar endavant. Jesús, però, també ens pot i ens vol salvar la vida, ens vol alliberar. En d’altres moments, però, serem nosaltres els qui mirarem amb prejudicis una acció, per molt bona que sigui, acusarem amb el dit (potser per enveja, per gelosia o incomprensió) i serem durs de cor, per no voler entendre que són els més pobres els qui han de centrar tota la nostra atenció, per no voler veure el que és essencial.
Cal que obeïm Jesús i li estenguem la mà per rebre la salvació. Cal que vigilem la nostra manera d’actuar, que fem el bé en tot temps, que procurem que tothom se senti ben acollit i hi posem en tot amor.
Demanem al Senyor que no permeti que siguem causa de la seva tristesa i que ens ajudi a estimar-lo de manera concreta i real mitjançant la virtut de la caritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada