Escoltem la veu del Crist que ens parla

Avui trobem Jesús com a Mestre que ensenya a la sinagoga de Natzaret, on acaba de llegir la profecia d’Isaïes que es compleix en Ell. Es dóna a conèixer, sense fer soroll, a la llum de la paraula anunciada pel profeta. L’Esperit Sant l’ha ungit. Comença la seva activitat. Comencem a sentir la seva veu. La gent l’escoltava. Tenia els ulls posats en Ell.

Nosaltres tenim la sort d’escoltar la veu de Déu, aquell que és la nostra llum i la nostra força, quan llegim la seva Paraula; l’escoltem també, principalment, en l’Eucaristia, d’on hem de sortir amb una esperança renovada, amb fortalesa, amb ganes de viure el que hem sentit. Procurem, doncs, estar atents i tenir una actitud expectant. Intentem tenir l’oïda ben afinada perquè és important el que ens vol dir Crist: hem de ser capaços de donar la mà als qui estan enfonsats, de portar llum als qui viuen a la fosca, eixamplar els cors als qui viuen afeixugats. Hem de participar en la missió de Crist. Si meditem l’Evangeli de cada dia, si dediquem temps a llegir la Bíblia, si acollim i assaborim la Paraula, estarem més en comunió amb Ell i més ben preparats per col·laborar amb Ell i dur al món un missatge d’esperança.

Avui Déu ens parla, amb una Paraula viva i eficaç, sempre nova, l’única que pot canviar el nostre cor. El Senyor es fa present, actua en la nostra vida, ens continua parlant a través del que ens passa, sigui bo o dolent, a través de persones que hem conegut. Vol transmetre un missatge a la humanitat sencera, ple d’esperança, de promesa de salvació, d’anunci de llibertat. Vol que els cristians continuem la seva missió, que visquem i lluitem per Crist, que ens sentim cridats a proclamar la Bona Nova.

Cada vegada que ens disposem a escoltar-lo, Ell ens vol alliberar de les cadenes del món, ens vol omplir d’una llum que brilla en les tenebres, rebem la millor bona nova que hàgim escoltat mai. Cada vegada que l’escoltem, passen coses. No tinguem por de sentir la seva veu!

Demanem al Senyor que trenqui les cadenes del nostre individualisme, que ompli de llum els nostres ulls cecs i faci que siguem paraula viva i que amb la nostra vida sapiguem donar testimoni de l’Evangeli.