Busca la pau, procura aconseguir-la. On la
trobarà? En qui la trobarà?
Busca estar tranquil·la, relaxada. Ha patit
un sotrac i no vol pensar-hi. Però la ment humana és traïdora, punyetera, i el
seu cap no para de donar-hi voltes…
Vol estar calmada. Escolta el vaivé de les
onades, els crits dels nens que juguen a la platja. Respira. Nota un aire suau
que li ve a la cara. És viva. Per un moment sembla que els pensaments se’ls
emporti el vent o que marxin mar endins. Però tot torna. I de cop una llàgrima
se li escapa galta avall. Deixa que faci tot el seu recorregut fins que cau. I
es diu a ella mateixa que tot passarà, que tot té un perquè, que tot se supera.
Llegeix un llibre rere un altre. Per
distreure’s, per entrar en un altre món, per deixar volar la imaginació, per
adquirir nou vocabulari, per refugiar-se, per no pensar tant en ella ni en el
que li passa. I, de cop, una frase, una actitud d’algun personatge, fan que s’hi
identifiqui, que aturi un moment la lectura, que se senti interpel·lada, que es
conegui una mica més, que creixi.
Canta, perquè qui canta els seus mals
espanta, perquè qui canta prega dues vegades. Canta per alliberar-se, per
deixar anar els sentiments, les emocions, per recuperar belles cançons, per
recordar grans trobades, per tenir joia al cor.
La platja, les lectures, les cançons…, han
estat el seu refugi, oasis de pau en un moment de tempesta. Però arriba el nou
curs i aquests petits plaers s'esvairan o no seran tan presents. Espera
conservar-los i trobar-ne d’altres. Espera fer front als canvis, a les sorpreses,
als projectes, als reptes, als nous somnis.
I en tot moment busca la pau, procura
aconseguir-la.
