Refugi

Busca la pau, procura aconseguir-la. On la trobarà? En qui la trobarà?

Busca estar tranquil·la, relaxada. Ha patit un sotrac i no vol pensar-hi. Però la ment humana és traïdora, punyetera, i el seu cap no para de donar-hi voltes…

Vol estar calmada. Escolta el vaivé de les onades, els crits dels nens que juguen a la platja. Respira. Nota un aire suau que li ve a la cara. És viva. Per un moment sembla que els pensaments se’ls emporti el vent o que marxin mar endins. Però tot torna. I de cop una llàgrima se li escapa galta avall. Deixa que faci tot el seu recorregut fins que cau. I es diu a ella mateixa que tot passarà, que tot té un perquè, que tot se supera.

Llegeix un llibre rere un altre. Per distreure’s, per entrar en un altre món, per deixar volar la imaginació, per adquirir nou vocabulari, per refugiar-se, per no pensar tant en ella ni en el que li passa. I, de cop, una frase, una actitud d’algun personatge, fan que s’hi identifiqui, que aturi un moment la lectura, que se senti interpel·lada, que es conegui una mica més, que creixi.

Canta, perquè qui canta els seus mals espanta, perquè qui canta prega dues vegades. Canta per alliberar-se, per deixar anar els sentiments, les emocions, per recuperar belles cançons, per recordar grans trobades, per tenir joia al cor.

La platja, les lectures, les cançons…, han estat el seu refugi, oasis de pau en un moment de tempesta. Però arriba el nou curs i aquests petits plaers s'esvairan o no seran tan presents. Espera conservar-los i trobar-ne d’altres. Espera fer front als canvis, a les sorpreses, als projectes, als reptes, als nous somnis.

I en tot moment busca la pau, procura aconseguir-la.