Evangeli:
En aquell temps, molts
que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt
dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?». Jesús, sabent que els seus deixebles
murmuraven de tot això, els digué: «Això us escandalitza? Doncs, què direu quan
veureu el Fill de l'home pujant on era abans? És l'Esperit qui dóna vida; la
carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.
Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi, Jesús
sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair. I afegí: «Per això us
he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare».
Des d'aquell moment,
molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb Ell. Llavors
Jesús digué als Dotze: «¿També vosaltres em voleu deixar?». Simó Pere li
respongué: «Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres
creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu».
Comentari:
Les paraules de Jesús,
dures i exigents, escandalitzen molta gent, fins al punt que alguns deixen de
seguir-lo, s'obliden d'Ell, viuen d'esquena a l'Evangeli. Com molts que avui
dia abandonen l pràctica dominical, s'allunyen de l'Església i s'organitzen la
vida a la seva manera, sense voler tenir en compte la voluntat de Déu.
Gràcies a Déu, però,
els Dotze, malgrat no entendre-ho tot, acullen les paraules de Jesús com a
portadores de vida. Se senten febles i impotents, però reconeixen que tenen un
tresor i el valoren. Accepten Jesús com a enviat del Pare, que vol que ens
comprometem en el seu projecte. I nosaltres què farem? El volem abandonar o,
amb fe, responem com Pere "Només vós teniu paraules de vida eterna"?
Mantinguem-nos ferms en
la fe i donem gràcies a Déu pel do de la fe, pensem que només la perspectiva de
la fe, il·luminada definitivament per l'Esperit de Jesús, ens pot fer
acceptable el misteri pasqual, l'Eucaristia, l'Església que confessa el Sant de
Déu. Seguint Jesucrist i mirant-lo, intuïm una mica el misteri de Déu.
Seguir-lo omple el cor d'alegria i dóna ple sentit a la nostra vida, encara que
també comporta dificultats i renúncies, anar contracorrent.
Demanem al Senyor que
ens doni l'Esperit perquè ens il·lumini la intel·ligència i el cor. I
diguem-li: Senyor, vull seguir-te i servir-te, caminar amb pas ferm, escoltar
les teves paraules de vida i fer la teva voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada