Evangeli:
En aquell
temps, Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la
sala del tresor. Va veure també una vídua molt pobra que hi tirava dues petites
monedes de coure, i digué: «Us asseguro amb tota veritat que aquesta vídua
pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els
sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a
viure».
Comentari:
Jesús és un gran
observador. Sap veure l’interior de les persones, veu fins i tot el gest més
insignificant. No mira la quantitat sinó l’actitud generosa amb la qual es
dóna. Tot el que fem als altres ho mira com si ho féssim a Ell. La vídua pobra
obra amb generositat, ho dóna tot per Déu, sense reserves, sense jutjar ningú,
i es posa a les seves mans, és un bon model a seguir per tots nosaltres. Impressiona
tant el seu gest! N’hem d’aprendre tant! El seu exemple és clar i ha
d’il·luminar la nostra vida de fe. Aquesta dona, dèbil i marginada de la vida
social, ha donat més que els homes rics i poderosos.
Hem d’aprendre a
compartir, a practicar la caritat, a donar-ho tot sense guardar-ho per a
nosaltres mateixos, sense por de “perdre-ho”, perquè Déu no mira les aparences,
no ens abandona, no permetrà que ens quedem sense res i es commourà d’amor
davant de cada petit gest que fem. Estem massa acostumats a donar allò que no
ens costa, que no ens afecta o que ja no ens serveix, però del que es tracta és
de donar-nos i posar al servei de Déu i el proïsme allò que el Senyor ens ha
donat, amb un cor realment confiat i generós. No tenim excusa per
deixar de ser generosos: que el cor i la mà no se’ns paralitzin quan siguem
testimonis de la necessitat aliena.
Que amb senzillesa
i fidelitat aprenguem a donar el nostre temps, a escoltar amb atenció,
acompanyar, ajudar i servir els altres. I que obrim més els ulls, mirem amb la
mirada de Crist i obrem amb la generositat de la vídua, entregant-nos totalment
a Déu i als germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada