“Alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”

El missatge central d’aquest començament de l’any litúrgic en relació a la segona vinguda del Senyor pot semblar inquietant, però no pretén provocar por, sinó esperança. Crist no vol que ens desesperem; al contrari, vol que alcem el cap ben alt perquè, tard o d’hora, serem alliberats, ens vol animar, vol que estiguem preparats vivint prop d’Ell, corresponent al seu amor, adherint-nos amb fe a Ell i a la seva Paraula. Ens vol salvar, ens vol compromesos i actius, treballant fent el bé.

Enmig de calamitats, tempestes, esterilitats de la vida i situacions d’angoixa, Crist és present, amb tota la seva majestat. Aquesta és la nostra esperança. No hi ha res que pugui apagar la llum de la fe en Crist, que ens anima, ens orienta i ens allibera i sembra amor i no temor. No hem de deixar que el nostre cor s’afeixugui, es perdi i s’oblidi de Déu absorbit per les preocupacions de la vida. Cal que estiguem alerta, que vetllem i preguem, buscant la presència de Déu, vivint intensament el moment present, estant preparats pel que pugui passar al nostre voltant. Cal que posem la nostra atenció en el que és realment important: la nostra relació amb el Fill de l’home, la connexió amb Ell, que ve i es fa trobadís, que ens convida a seguir-lo, a viure en comunió amb Ell i amb tots els germans. Cal que estiguem atents cada dia, a cada moment, pensant, vivint i essent per al Senyor, per fer la seva voluntat... Aquesta és l’actitud que el Senyor espera de nosaltres.

No ens preocupem, doncs, per com serà el final, pensem més aviat en com està essent la nostra vida, què estem fent. I confiem en el Senyor. La confiança en Ell ha de permetre que ens redrecem davant de cada prova que ens dóna la vida. Ell és la nostra salvació. Ve a les nostres vides perquè anem amb Ell, sofrim amb Ell, amb serenitat, i fem camí cap a la felicitat, cap a la vida eterna que ens omplirà de goig definitivament.

En aquest temps d’Advent, demanem al Senyor que ens ajudi a veure tots els esdeveniments de la nostra vida en la perspectiva de l’eternitat i a saber què és el que realment té valor, que ens ensenyi a afrontar cada situació amb una fe forta i compromesa i a viure la vida plenament, que ens ajudi a veure la realitat amb el cor, amb una mirada nova, a ajustar la nostra vida a l’Evangeli i a mantenir-nos constants en la pregària, estant alerta per seguir els seus camins ben desperts, amb entusiasme i esperança.