dimecres, 23 de desembre del 2015

Comentari de Lc 1,57-66 (23-12-2015)



Evangeli: 

Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s'hi va oposar dient: «No! S'ha de dir Joan!». Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!». Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan». Tots van quedar meravellats. A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?». Realment, la mà del Senyor era amb ell.

Comentari:
La promesa de Déu s’ha acomplert. Elisabet ha tingut un fill al qual anomenaran Joan (el Senyor s’ha compadit). De nou l’alegria és la resposta a l’acció misericordiosa de Déu davant la impossibilitat humana. El qui no creia en les promeses de Déu, Zacaries, ara les reconeix en la seva realització, i gràcies a aquest fet, sorgeix el miracle.

Zacaries recupera la parla quan diu sí al pla de Déu i accepta que el seu fill s’anomeni Joan. Els seus llavis, que estaven tancats per la incredulitat, ara s’obren per la fe, per beneir el Senyor pel fill que li ha donat, perquè la mà del Senyor és amb tota la família del precursor de Crist. El nen és do de Déu. La gent es pregunta què serà. Nosaltres sabem que té una missió concreta: ser missatger de la misericòrdia de Déu, el profeta precursor del Messies, el que aplanarà els seus camins, portarà a la conversió i ens presentarà Jesucrist.

També nosaltres tenim una missió. Déu contínuament ens parla i espera la nostra resposta de fe en Ell, espera que escoltem la seva veu i que parlem amb Ell en la pregària. Estiguem atents, doncs, al que ens vulgui revelar i obrim els nostres llavis per cantar-li lloances i donar-li gràcies.

Que descobrim el pas de Déu per la nostra vida. Que diguem sí a tot allò que Ell disposa, confiant que serà per a la nostra felicitat present i futura. I que preparem el nostre esperit per acollir l’infant Jesús amb gratitud i alegria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada