Comentari de Jn 15, 1-8 - Santa Brígida (23-07-2011)

Per descriure la unió íntima amb els seus deixebles, Jesús, durant el discurs de l’últim sopar, els presenta la paràbola del cep i les sarments. Al preparar els deixebles per a la seva missió, els recorda que Ell és el cep veritable, fort i sa, que creix segur, gràcies al qual podem donar fruit; el Pare és el vinyater que cuida amorosament la seva vinya, vetlla per ella i vol que doni un fruit que duri sempre. I els deixebles, les sarments, que s'ajuden, es comuniquen, tenen comunió de vida, són aquells que han acceptat la paraula viva de Jesús i romanen en Ell.

Els cristians estem cridats a viure en comunió de vida amb Crist i amb tots els germans. Així, a través nostre, totes les altres sarments, fins i tot les que potser viuen poc o molt separades del Cep veritable, tindran un cert lligam amb Crist. El més important, doncs, és que cadascú de nosaltres estigui vinculat amb Jesucrist per la fe, l’oració i el culte a la seva Paraula. Tots hem de produir fruits.

Aprofitem aquest temps de repòs, de vacances, per apropar-nos més a Déu. Siguem constants en la pregària, meditem l’Evangeli de cada dia... Observem si hem produït algun fruit fins ara i si estaríem disposats a produir-ne més d’ara endavant. Preguntem-nos si ens mantenim units a Jesús, l’únic tronc que ens pot donar força, si hi ha quelcom que ens mantingui separats de Crist. Si estem en Ell tindrem una experiència vital, d’una relació profunda d’amor amb Crist, fent el que és agradable als seus ulls; ens deixarem amarar del seu Esperit d’Amor, ens deixarem estimar, ens sentirem estimats, cridats a la vida...

Que visquem com a sarments ben unides al cep veritable. Que seguint l’exemple de santa Brígida, patrona d’Europa, transmetem als altres l’amor que ens té el Senyor i aprenguem a portar una vida a imatge de Crist.