"Jo sóc benèvol i humil de cor"

Avui Jesús se’ns presenta amb les característiques messiàniques de la profecia de Zacaries: com una persona pacífica i humil, disposada a fer realitat la utopia de Déu, que coneix el Pare amb tota la profunditat i és «benèvol i humil de cor».

Jesús, que ens acompanya també en el sofriment, ve a nosaltres i ens demana que anem a Ell, com qui va en una bicicleta doble. Ell va al davant i pedaleja fort quan a nosaltres ens manquen les forces; ofereix també una acció de gràcies al Pare per haver revelat als senzills tot el que es refereix al Regne de Déu. És ben clar, per tant, quin camí ens portarà cap a Ell: el de la senzillesa, el de la humilitat, que exigeix reconèixer en cada moment els propis límits, que implica caminar al costat del Mestre, en la seva companyia, sostingut per la seva força, fent camí seguint les seves petjades, pedalejant amb Ell, vers el mateix horitzó.

Sovint, veient com el Senyor es revela als senzills i als humils, podem posar-nos en aquest bàndol i creure’ns que això de "savis i entesos" va per algú altre. No caiguem en aquest error. Siguem humils, reconeguem que som febles, que necessitem descansar en Jesús, que té els braços oberts i un cor infinit i ens vol acollir en el dolor i l’alegria; no ens creguem pas que ho sabem tot i que Déu ja no ens pot sorprendre; siguem receptius i tinguem capacitat de sorpresa i d'admiració.

Confiem, siguem constants, demanem la fortalesa de l’Esperit, visquem en plenitud; vivint així, estarem en Ell, portarem el seu jou, assumirem l'exigència de l'amor i trobarem el repòs que tant anhelem. La nostra càrrega serà lleugera, perquè el sofriment no vindrà a causa de l’egoisme, sinó per amor.

Que tinguem el cor net i obert per descobrir que en Jesús hi ha tot l’amor de Déu fet present en la història humana i que el qui l’escolta troba el camí de la vida i de la felicitat. Que la gràcia de l’Esperit ens faci humils; que ens adonem que és seguint Jesucrist que trobarem el repòs, i que amb sinceritat i humilitat siguem capaços de dir al Senyor: "Vull seguir-te, vull descansar en el teu jou suau i omplir-me de Tu".