Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova

Dimecres de Cendra iniciàvem la Quaresma, un temps de conversió, de preparació per a la Pasqua, de viure més d’acord amb l’Evangeli i rectificar tot allò que es troba desajustat: la nostra interioritat plena de desigs que no sempre concorden amb la voluntat de Déu i que es deixen seduir per les temptacions...

Avui Jesús és conduït al desert per l’Esperit Sant que reposa damunt d’Ell. Durant quaranta dies és temptat, resa i fa penitència, viu rodejat d’animals feréstecs i d’àngels que l’alimenten, es troba entre la temptació i el servei. I passats aquests dies de prova va a Galilea i predica la Bona Nova de Déu, proclama les seves primeres paraules en públic, un resum del que serà el seu missatge.

Jesucrist ens convida a convertir-nos, a creure en l’Evangeli, a estimar-lo més. Per això, cal que entrem amb Ell al desert, on Déu parla al cor, on ens trobem a nosaltres mateixos, on s’han de vèncer constantment les temptacions que ens allunyen de viure l’alegria de Déu; cal que ens prenem un temps d’oració, d’austeritat, de renovació. Cal que visquem el desert amb la mirada posada en Crist, acceptant les dificultats, prenent la pròpia creu. Cal emprendre un camí de conversió, de renúncies, riscos, sacrificis, pau. Un camí que ens porti cap a la Pasqua.

Nosaltres hem de preparar-nos per fer aquest camí. Ningú ens diu que sigui fàcil: experimentem el misteri del mal i en patim les conseqüències, patim temptacions que ens fan veure la nostra petitesa i aterrar a la realitat per a posar-nos al lloc que ens correspon. Per a algú, serà el diner, el poder; per a d’altres l’orgull, la satisfacció personal, posar més la confiança en les coses materials que no pas en Déu... Les temptacions ens recorden que ens cal ser fidels al camí que ens assenyala el Senyor, ens enforteixen, ens fan créixer en la virtut, ens recorden que en aquesta vida som cridats a un ideal gran, secret que amaga el tresor de la nostra felicitat. Davant les temptacions cal vigilar, pregar i evitar les ocasions, resistir, donar gràcies a Déu per no permetre que hi caiguem, demanar perdó per la nostra debilitat...

Aprofitem aquesta Quaresma com a temps privilegiat per a la pregària, per al recolliment, per a omplir-nos de la Paraula de Déu, per tal que tot allò que surti dels nostres llavis sigui bo. Donem-nos als altres, disposem-nos a canviar el cor, a meditar, a conèixer més i millor el misteri de Crist, per a viure’l d’acord amb les seves exigències. Que enmig d’egoismes, injustícies, insolidaritats, etc., sapiguem escoltar la Paraula de Déu que ens convida a una conversió constant del nostre cor. 

Comentari de Lc 9,22-25 (23-02-2012)

Ja des del primer dia d’aquest temps de Quaresma, les lectures ens disposen a preparar-nos per la Pasqua. La perspectiva és la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist i el significat d’aquest misteri per a la nostra vida. Crist ho anuncia als seus deixebles i constata les condicions per seguir-lo: negar-se a un mateix, carregar cada dia amb la pròpia creu i acompanyar-lo.

Deixa clar que Ell s’identifica com el Messies servidor i sofrent, anunciat per Isaïes, i afirma que serà pres i morirà en l‘exercici de la seva missió de justícia. Deixa clar que seguir-lo no és caminar cap a l’èxit, sinó que més aviat és caminar construint un món diferent, més just i humà, i això pot dur-nos sofriments i rebuig.

Qui vol seguir Crist es nega a ell mateix voluntàriament, s’esforça per lluitar, assumeix el combat diari, amb l’esperança posada en la promesa de Jesús: “Qui perdi la seva vida per mi, la salvarà”. El qui s’agafi a la pròpia vida i als seus interessos es perdrà, el qui perdi salut, temps, tranquil•litat, prestigi, diners, per l’Evangeli, se salvarà.

L’entrega de la vida no es fa d’un moment a l’altre sinó que implica recórrer un camí en fidelitat a la missió del Pare. La proposta de Jesús és exigent, radical i sense mitges tintes. No es pot ser cristià, deixeble, missioner de Jesús si no s’està disposat a entregar la vida minut a minut perquè l’obra de Déu es transparenti en el món. Cal dur, doncs, amb constància, esforç i paciència la nostra creu cada dia. I estar en disposició per a recórrer el camí...

Acció!

Viu la vida com si fos una pel•lícula en la qual ella és una actriu secundària, com si l’estigués mirant des de segona fila, potser perquè no li agrada cridar l’atenció ni ser protagonista de res. No li agrada fer soroll. És més d’observar i escoltar. Veu diferents rostres, gent que l’ha guiada, persones que l’estimen. Veu què fan els altres, què diuen, com ho diuen. Es distreu amb l’anècdota. Hauria de preguntar-los més sovint “com estan”, “què tenen”... Hauria de fer que cada escena fos brillant, que cada moment fos autèntic, únic, per aplaudir; hauria de ser part activa d’una pel•lícula que és la seva vida.

La seva pel•lícula és com un àlbum ple d’esdeveniments, detalls, persones, mirades. Un recull dels moments importants, especials, alegres, dolorosos. Ple de trobades, diàlegs, silencis, imatges, amb cromos repetits que podria intercanviar per algun de nou.

L’àlbum de la vida, de la vida de fe, és immens. Segurament si fes memòria històrica en podria sortir una bonica pel•lícula rica en contingut, encara que a voltes no ho sabria veure.

Tot passa de pressa, però encara és a temps de canviar la seva història, d'escollir una nova escena, i crear el final ideal.