Dimecres de Cendra iniciàvem la Quaresma, un temps de conversió, de preparació per a la Pasqua, de viure més d’acord amb l’Evangeli i rectificar tot allò que es troba desajustat: la nostra interioritat plena de desigs que no sempre concorden amb la voluntat de Déu i que es deixen seduir per les temptacions...
Avui Jesús és conduït al desert per l’Esperit Sant que reposa damunt d’Ell. Durant quaranta dies és temptat, resa i fa penitència, viu rodejat d’animals feréstecs i d’àngels que l’alimenten, es troba entre la temptació i el servei. I passats aquests dies de prova va a Galilea i predica la Bona Nova de Déu, proclama les seves primeres paraules en públic, un resum del que serà el seu missatge.
Jesucrist ens convida a convertir-nos, a creure en l’Evangeli, a estimar-lo més. Per això, cal que entrem amb Ell al desert, on Déu parla al cor, on ens trobem a nosaltres mateixos, on s’han de vèncer constantment les temptacions que ens allunyen de viure l’alegria de Déu; cal que ens prenem un temps d’oració, d’austeritat, de renovació. Cal que visquem el desert amb la mirada posada en Crist, acceptant les dificultats, prenent la pròpia creu. Cal emprendre un camí de conversió, de renúncies, riscos, sacrificis, pau. Un camí que ens porti cap a la Pasqua.
Nosaltres hem de preparar-nos per fer aquest camí. Ningú ens diu que sigui fàcil: experimentem el misteri del mal i en patim les conseqüències, patim temptacions que ens fan veure la nostra petitesa i aterrar a la realitat per a posar-nos al lloc que ens correspon. Per a algú, serà el diner, el poder; per a d’altres l’orgull, la satisfacció personal, posar més la confiança en les coses materials que no pas en Déu... Les temptacions ens recorden que ens cal ser fidels al camí que ens assenyala el Senyor, ens enforteixen, ens fan créixer en la virtut, ens recorden que en aquesta vida som cridats a un ideal gran, secret que amaga el tresor de la nostra felicitat. Davant les temptacions cal vigilar, pregar i evitar les ocasions, resistir, donar gràcies a Déu per no permetre que hi caiguem, demanar perdó per la nostra debilitat...
Aprofitem aquesta Quaresma com a temps privilegiat per a la pregària, per al recolliment, per a omplir-nos de la Paraula de Déu, per tal que tot allò que surti dels nostres llavis sigui bo. Donem-nos als altres, disposem-nos a canviar el cor, a meditar, a conèixer més i millor el misteri de Crist, per a viure’l d’acord amb les seves exigències. Que enmig d’egoismes, injustícies, insolidaritats, etc., sapiguem escoltar la Paraula de Déu que ens convida a una conversió constant del nostre cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada