Ja des del primer dia d’aquest temps de Quaresma, les lectures ens disposen a preparar-nos per la Pasqua. La perspectiva és la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist i el significat d’aquest misteri per a la nostra vida. Crist ho anuncia als seus deixebles i constata les condicions per seguir-lo: negar-se a un mateix, carregar cada dia amb la pròpia creu i acompanyar-lo.
Deixa clar que Ell s’identifica com el Messies servidor i sofrent, anunciat per Isaïes, i afirma que serà pres i morirà en l‘exercici de la seva missió de justícia. Deixa clar que seguir-lo no és caminar cap a l’èxit, sinó que més aviat és caminar construint un món diferent, més just i humà, i això pot dur-nos sofriments i rebuig.
Qui vol seguir Crist es nega a ell mateix voluntàriament, s’esforça per lluitar, assumeix el combat diari, amb l’esperança posada en la promesa de Jesús: “Qui perdi la seva vida per mi, la salvarà”. El qui s’agafi a la pròpia vida i als seus interessos es perdrà, el qui perdi salut, temps, tranquil•litat, prestigi, diners, per l’Evangeli, se salvarà.
L’entrega de la vida no es fa d’un moment a l’altre sinó que implica recórrer un camí en fidelitat a la missió del Pare. La proposta de Jesús és exigent, radical i sense mitges tintes. No es pot ser cristià, deixeble, missioner de Jesús si no s’està disposat a entregar la vida minut a minut perquè l’obra de Déu es transparenti en el món. Cal dur, doncs, amb constància, esforç i paciència la nostra creu cada dia. I estar en disposició per a recórrer el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada