Una setmana sense Whatsapp

No va ser una cosa premeditada, volguda. Senzillament, el mòbil va dir prou, també volia fer vacances i va petar, es va reivindicar i va dir que no li donava la gana obrir les aplicacions. Va tenir la consideració de continuar funcionant a nivell de trucades i SMS, encara bo. I tot plegat em va fer pensar en la dependència que tinc d'ell i, més concretament, de les aplicacions. 

Després de fer tots els possibles per arreglar el que ja no tenia solució, després de seguir totes les indicacions de manuals, d'esborrar les memòries, de fer un reset, etc., vaig optar per deixar-ho estar, fer mitges vacances de mòbil, respirar...; i quan tornés de la desconnexió, ja en parlaríem, ja veuríem si li donava una segona oportunitat al mòbil o directament l'enviava a pastar fang. 

Si això m'hagués passat durant el curs, hauria tingut un atac... Havent-me passat a l'agost, gràcies a Déu, la cosa varia: els dos primers dies, ho reconec, vaig estar una mica nerviosa, però el tercer dia ja ni pensava en les aplicacions, encara que em sabia greu no poder compartir amb la família les fotos de les vacances i no poder-me comunicar de manera immediata amb familiars i amics. I si m'enviaven missatges i jo no contestava? Veurien que no m'arribaven? S'emprenyarien amb mi perquè no deia res? I com m'ho faria per quedar amb la gent i per comunicar-m'hi? Vaig haver de tornar al sistema antic, a fer i rebre trucades perdudes, a trucar i parlar per telèfon (abans un mòbil servia per això, no?). I a esperar, tenir paciència... I també, estant a casa, vaig connectar-me a les xarxes socials des de l'ordinador, però no vaig descarregar-me el Whatsapp al PC. Era millor descansar uns dies... Oh, beneïdes noves tecnologies, que et fan veure que si vols estar incomunicat del tot millor que marxis cap a una illa deserta i sense cap tipus de dispositiu.

Aquesta setmana he estat més pendent de la gent que del mòbil, he estat més atenta al que llegia que al so dels missatges, he pogut contemplar la natura, prendre el sol, parlar de les "aventures" a la muntanya, enviar e-mails (ui, quin missatge més llarg, em va dir algú... I no sobrepassava les deu línies... Estem tan acostumats ara als missatges breus, immediats, que si algú s'allarga ja diem "quin rotllo ens ha clavat"). 

He acabat la setmana sense Whatsapp tranquil·la, però alhora esperant la nova joguina. Sí, tinc mòbil nou. I m'esperaven 100 missatges sense llegir. Ara tinc el mòbil en silenci, procuro no mirar-lo cada dos per tres i l'apago a la nit. Ja veurem quant dura això...