divendres, 23 de desembre del 2011

Comentari de Lc 1,57-66 (23-12-2011) – Divendres IV d’Advent




S’ha produït una Bona Nova a casa d’Elisabet i Zacaries. Estan d’enhorabona. Elisabet ha donat a llum. I tothom la felicita. Un naixement sempre és motiu d’alegria, de congratulació, per a tota la família i el veïnat. En aquest cas, encara és més especial: el Senyor li havia fet aquest favor tan gran a Elisabet, que era tinguda per estèril.

En una família de tradició sacerdotal neix un nen que “s’ha de dir Joan”, tal com li havia encarregat l'àngel a Zacaries; un nen que pertany al Senyor, amb un nom nou per a l'infant que està destinat a anar per nous camins. Joan Baptista és escollit per a una missió concreta: ser el profeta precursor del Messies, el qui aplanarà els seus camins, anunciarà la Bona Nova del Regne i ens presentarà Jesucrist.

Quan Déu escull una persona per a una missió concreta, sovint passen coses extraordinàries. Hi ha una força i una saviesa que ve de la presència i de l'experiència de Déu. Zacaries ho va copsar en el naixement del seu fill i ho va acceptar, i amb aquesta actitud mostra que creu, recupera la parla i interpel•la aquells que en van ser testimonis.

Que a les vigílies del Temps de Nadal, descobrim el pas de Déu per la nostra vida, sentim com ens crida pel nostre nom a una missió concreta; que la nostra resposta a la invitació de Déu sigui tan positiva com la d'Elisabet i Zacaries. I que ens preparem, atents i vetllant, per la vinguda del Senyor, que ens omplirà d'una joia que serà plena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada