L'espera

Hi ha qui espera la sortida del sol. Es meravella. Hi troba serenor, pau. Contempla. Hi veu un nou dia per endavant. Són instants preciosos que poden tornar l’endemà. A una hora concreta. Només cal ser-hi per veure-la. Cada dia pot ser diferent, amb contrastos, boires, tocs de color. És l’espera puntual.

Hi ha qui espera un cop de sort. Qui fa cua per comprar un dècim, creient que la loteria els solucionarà la vida. Que tot serà diferent i aquest “diferent” voldrà dir “millor”. És un viure d’il•lusions: pot tocar, però el més probable és que no toqui... És l’espera màgica.

Hi ha qui espera una criatura. Que es prepara amb il•lusió, que ho vol tenir tot a punt. No sap potser si serà nen o nena. No sap ben bé ni el dia ni l’hora. Però sap que algun dia arribarà, que serà motiu d’alegria per tots. I espera amb un cert nerviosisme aquell moment. Una vida per endavant, un nou ésser a qui estimar, cuidar... L’espera esperançada.

Hi ha qui espera un tren que acaba passant de llarg o que arriba tard i ple de gent. L’espera a vegades desespera.

Hi ha qui espera un moment somniat. És clar que no espera que sigui exactament igual, però sí que passi. Ella l’espera. Sap que ha de venir. Es prepara per l’ocasió. Però a l’hora de la veritat tot passa molt de pressa. Ell va tard. Pràcticament no s’atura. Ella pensa que no sap aprofitar cada petit instant. Només volia explicar-se; però ha passat de llarg. Gairebé no li ha fet ni cas. Li té una mica d’enveja, no tant pel que té, sinó per com és, pel punt d’ambició, d’empenta, d’iniciativa, pels projectes... L'admira.

Algun dia es cansarà d’esperar que torni o li engegarà un moc que no entendrà, o potser de tant esperar algú que no ve o que no vol venir (i que ella interpreta com un “no em vol ni veure”), es quedarà tan prima que ni la reconeixerà, es florirà, es quedarà com un esquelet, vaja. No vol arribar a aquest extrem. No vol anar per la vida només “esperant”. Procura fer petits passos, intents d’aproximació. Només vol tenir l’oportunitat d’expressar-se. I espera algun dia poder parlar i que ell la vulgui escoltar. L'espera pacient.

Millor això que no esperar res...