Em dónes força

El tema de la Marató de TV3 d’enguany em fa estar més sensible, em toca la fibra, em toca el cor, em fa pensar en tu. Ens vas deixar fa uns mesos... Hi ha un àngel més al cel, segur. Ens vam quedar amb un buit, amb una pena difícil d’expressar. Tot eren preguntes, pors, dubtes. No podia creure què estava passant, no en volia ser conscient. Però el cas és que ja no hi eres. Ja no et veuria més. Veure’t era garantia de riure constantment, de rebre benediccions, d’escoltar poemes, imitacions; instants deliciosos que es van esfumar...

Escolto la cançó Em dónes força i penso en tu. Penso que t’agradaria la versió al català, i més cantada per l’escolania de Montserrat, aquestes veus angelicals. I que gaudiries d’allò més amb el vídeo i els bells paratges de Montserrat. Segur que, murri, diries que hi sobra una veu, però agrairies l’esforç de tots i entendries que col•laboren per una bona causa i que qui fa el que pot no està obligat a més.

Penso en com et devies adreçar al Pare en l’últim alè de vida, en com li devies demanar forces per superar els obstacles, per poder creuar no ja l’oceà sinó la vida terrenal, per passar de mort a vida, perquè aquí hi som de pas. Penso en com anhelaves viure amb Ell per tota l’eternitat.

Penso en tots aquells que esperen un òrgan. En el suport que necessiten, en l’angoixa que viuen, en l’espera incerta. Penso en els seus familiars, en la barreja de sentiments que deuen tenir. I els vull donar esperança.

Penso en el teu darrer gest, que diu molt de tu i t’honora. No ets només en el record de tants que et vam estimar. Ets presència viva també en alguna persona que ha sobreviscut gràcies a tu.

Penso que ets feliç amb Déu Pare i això em tranquil•litza. I que intercedeixes, des del cel estant, per tots nosaltres. I que continues oferint lloances al Senyor. Jo continuo pregant perquè així sigui, perquè reposis en pau, vetllis amb Ell:

Sed et qui frater corpore

nunc dormit pacis requie,

iam te beante vigilet

tibique laudes referat.

També el germà que en el seu cos

ara reposa i dorm en pau,

vetlli ja amb vós, que el feu feliç,

i a vós ofreni ses llaors.

I espero que, quan ens tornem a trobar... (quan hagi de ser... Si Déu vol...), després d’un “Eres tú, pues soy yo”, et pugui dir “ole tú, ole tú. Mira si es buena persona...” i tu em puguis contestar amb allò de “Eres una mujer digna de admirar!” ;-)