El perquè del títol del bloc

Feia temps que volia explicar el perquè del títol del bloc. Potser fins i tot des de la primera entrada, perquè quan un comença a embrancar-se en una aventura com aquesta com és la del món blocaire, on no sap qui pot ser el lector i on voldria deixar clars els objectius, els continguts i les finalitats del bloc, el més normal hauria estat presentar-se... No ho vaig fer llavors, probablement perquè no em sé presentar ni em sé descriure, perquè penso que qualsevol persona ja descobrirà el que pretenc (si pretenc alguna cosa), perquè ni jo mateixa sabia cap on s’encaminaria tot plegat ni si tindria llarga vida. No sabia tampoc si utilitzaria la meva creativitat, si parlaria més de qüestions de vida, d’espiritualitat, de fe o de què.

Vine i segueix-me. El títol pot semblar pretensiós. Li estic dient al lector que vingui, que tingui un moment per mi i que em sigui fidel? Obligo el lector a quedar-se al bloc, a llegir-me? No era aquesta la meva intenció. No m’entengueu malament: ja m’agrada que em llegiu, ja... Però, amb tota llibertat, tal com heu entrat en podeu sortir, només faltaria!

Vine i segueix-me. Vine, sí. És una invitació. Vine. I entra al meu espai, on jo obro el meu cor (o ho intento) perquè puguis conèixer què passa pel meu cap, qui és el centre de la meva vida i on, de passada, puguis descobrir escrits, paraules, sentiments que et poden omplir, o no, que et poden parlar, o no; que et poden ajudar a pregar, a reflexionar, o no; però jo te’ls ofereixo, si vols... I segueix-me... Ara que està tant de moda això dels follow i unfollow, en l’era digital, en l’era del 2.0 i del 3.0 ja, de l’“agrega’m encara que no em coneguis”, trobo que no és cap disbarat ni molt menys agosarat demanar que em segueixis ;) Això sí, amb moderació, sense estridències. No pretenc pas tenir un club de fans a aquestes alçades. Ni tinc afany de protagonisme...

Vine i segueix-me té també un altre significat, tant o més important que el que ja he explicat. És la idea inicial. El motiu principal de tot plegat. És una cita bíblica, una cita de Jesús al jove que l’interpel·la preguntant què ha de fer per a posseir la vida eterna i que afegeix que ja compleix tots els manaments. Jesús se’l va mirar i el va estimar i li digué: “Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me”. Però en sentir aquestes paraules, el jove se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. A l’interior d’aquest jove hi ha una inquietud, una necessitat d’anar més enllà. No voldria complir uns manaments simplement, perquè la fe és molt més que això. Vol adherir-se de cor a Algú, que és Déu. És també el que jo vull. Seguir-lo, estimar-lo, tenir-hi una relació personal, propera, aprofitar els detalls i descobrir en tot una ocasió per a créixer en l'amor. Seguir-lo implica donar-se. I a vegades costa tant: els béns em distreuen, em fan tornar enrera, m’impedeixen veure-hi clar, m’obstaculitzen. Per sort, Ell no em deixa sola, i em convida constantment a seguir-lo. Quan caic, quan tinc un desengany, Ell sempre hi és per donar-me la mà. Ell se’m dóna. Com no hauria jo també de donar-me, de mostrar-li que la donació és mútua? Pregar, servir, treballar, superar-me, esforçar-me... Tot són camins de donació i, per tant, camins d'amor. 

Vine i segueix-me :)