Evangeli:
En
aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “No tothom qui em diu: ‘Senyor,
Senyor’, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del
cel. Aquell dia, molts em diran: ‘Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu
vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?’. Llavors jo
els diré clarament: ‘No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que
obràveu el mal!’.
Per
això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a
un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja,
van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella
casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi,
tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un
home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la
pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra
aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa».
Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
Comentari:
Jesucrist fa una gran
advertència als seus deixebles: no tothom qui diu "Senyor, Senyor"
entrarà al Regne del cel sinó el qui fa la voluntat de Déu. Jesucrist ens
exhorta sobre la importància de la Paraula de Déu. Exigeix posar-la en
pràctica, adherir-nos-hi coherentment. Si així ho fem, arribarem a
comprendre-la fent-la vida en nosaltres, viurem la fe amb obres i de veritat, i
no sobre la inconsistència de la sorra, que ens porta a actuar des de l’egoisme
i a construir un edifici dèbil, que s’enfonsa amb qualsevol moviment en contra.
Cal que ens prenguem
seriosament les paraules que ens adreça avui el Senyor, que unim fe i vida,
pregària i acció, el desig d’estimar Déu i el proïsme. No n’hi ha prou amb
viure una fe reduïda a una relació personal, íntima, molt sentida amb Déu, feta
de bones pregàries i bons sentiments. Cal que escoltem la Paraula de Déu i la
complim, amb fidelitat i obediència, sense caure en la rutina. Cal que meditem
en qui fonamentem la nostra vida, la nostra fe i què fa que siguem sòlids i
ferms. Cal que visquem com Déu espera de nosaltres: no només creient en Ell,
sinó fent la seva voluntat, essent persones assenyades, construint la nostra
casa sobre roca, amb fermesa, obrant el bé, vivint l’Evangeli, no només
admirant-lo, sinó vivint-lo com ensenya Jesús.
Que siguem persones
compromeses per causa de l’Evangeli i construïm la nostra casa sobre roca. Que
deixem que es faci la voluntat de Déu i que ens arrelem i edifiquem en Crist,
ferms en la fe, i posem en pràctica la seva Paraula fent-la realitat dia rere
dia.
Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.
Podeu escoltar l'Evangeli i el comentari al web de Ràdio Estel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada