dimarts, 29 de desembre del 2009

De la Carta de Taizé 2010: Carta de Xina


Triar entre els nostres desitjos

El cor humà vessa d’abundants desitjos i aspiracions: voldríem tantes coses, sovint fins i tot contradictòries. Però també sabem que no podem ni fer-ho tot ni tenir-ho tot. Lluny de portar-nos a una resignació trista, aquesta presa de consciència pot alliberar-nos i ajudar-nos a viure de manera més senzilla.

Sí, és important que triem entre els nostres desitjos. Tots no són dolents, però tots tampoc no són bons. Es tracta d’aprendre amb paciència quins hem de seguir prioritàriament i quins podem deixar de banda. Decidir quines aspiracions convé posar en primer lloc, escoltar el que ens habita en les nostres profunditats, és ja posar-nos a l’escolta de Déu. Déu ens parla també a través dels nostres desitjos. Ens correspon a nosaltres discernir la seva veu enmig de tantes veus interiors.

Despertar en nosaltres el desig de Déu
I deixem despertar en nosaltres el més profund dels anhels: el desig de Déu!

És cert que l’esperit d’admiració i d’adoració no és fàcil de mantenir quan les nostres societats valoren l’eficàcia immediata. És, però, en els llargs silencis on aparentment no passa res, que l’Esperit Sant treballa en nosaltres, sense que sapiguem com.

Saber esperar… Ser-hi, senzillament, gratuïtament. Agenollar-nos, reconèixer que Déu és present. Obrir les mans en signe d’acolliment. Fer silenci ja és l’expressió d’un obrir-se a Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada