És temps d’Advent, d’esperança, de canvi, de preparació per a la vinguda del Senyor. Contemplem avui les paraules profètiques d’Isaïes sobre Joan Baptista, el qual rep la Paraula de Déu i predica un baptisme de conversió. Tenia una missió, i la va complir.
Una veu crida des del desert a aplanar els camins, a obrir una ruta al Senyor; ens crida a la conversió, a obrir el cor, a canviar des de dins, creixent en el més fonamental, en l’amor; ens convida a escoltar les exigències del Senyor que arriba i ens parla. El sabrem escoltar? Ens convida també a sortir al seu encontre plens d’alegria.
Cal que treballem apostòlicament per tal que tothom pugui veure la salvació de Déu. Que li preparem els camins, amb dedicació i molta fe, amb el cor ben alerta, escoltant atents la seva veu; amb un càntic de lloança, un cant de joia perquè Déu ens allibera... Cal que l’esperem amb un cor de festa, vestits de bondat, fixant la mirada en la seva Glòria.
En veure tot el camí que cal fer, no ens hem de desanimar ni ens hem de donar per vençuts. Com Joan Baptista, cal que acceptem la missió de ser una veu que crida en el desert, encara que pensem que potser no ens farà cas ningú. Tinguem coratge! Tot és possible! Fem de la nostra vida una veritable terra plana per a tothom, per tal d’escampar felicitat arreu del món. Deixem que el Senyor treballi en nosaltres, caminem sota la seva resplendor!
Hi ha un camí que condueix a la salvació de Déu. Només ens cal recórrer-lo, canviar la marxa, saber discernir el que ens convé, tenir una mirada neta. Hi haurà terrenys tortuosos que podrem superar amb l’ajuda i gràcia de Déu. Si omplim l’odi amb paraules de perdó i una actitud de pau, amb gestos generosos d’amor, amb solidaritat, contribuirem a la causa de l’Evangeli, enriquirem el nostre amor més i més.
Demanem al Senyor que es faci present en la nostra ruta; que faci visible l’obra que ha començat en nosaltres i ens ajudi en aquest temps d’Advent a viure amb una esperança i una il·lusió renovades. Que el rebem, com Maria, amb una actitud oberta i disposats a complir la seva voluntat.
Una veu crida des del desert a aplanar els camins, a obrir una ruta al Senyor; ens crida a la conversió, a obrir el cor, a canviar des de dins, creixent en el més fonamental, en l’amor; ens convida a escoltar les exigències del Senyor que arriba i ens parla. El sabrem escoltar? Ens convida també a sortir al seu encontre plens d’alegria.
Cal que treballem apostòlicament per tal que tothom pugui veure la salvació de Déu. Que li preparem els camins, amb dedicació i molta fe, amb el cor ben alerta, escoltant atents la seva veu; amb un càntic de lloança, un cant de joia perquè Déu ens allibera... Cal que l’esperem amb un cor de festa, vestits de bondat, fixant la mirada en la seva Glòria.
En veure tot el camí que cal fer, no ens hem de desanimar ni ens hem de donar per vençuts. Com Joan Baptista, cal que acceptem la missió de ser una veu que crida en el desert, encara que pensem que potser no ens farà cas ningú. Tinguem coratge! Tot és possible! Fem de la nostra vida una veritable terra plana per a tothom, per tal d’escampar felicitat arreu del món. Deixem que el Senyor treballi en nosaltres, caminem sota la seva resplendor!
Hi ha un camí que condueix a la salvació de Déu. Només ens cal recórrer-lo, canviar la marxa, saber discernir el que ens convé, tenir una mirada neta. Hi haurà terrenys tortuosos que podrem superar amb l’ajuda i gràcia de Déu. Si omplim l’odi amb paraules de perdó i una actitud de pau, amb gestos generosos d’amor, amb solidaritat, contribuirem a la causa de l’Evangeli, enriquirem el nostre amor més i més.
Demanem al Senyor que es faci present en la nostra ruta; que faci visible l’obra que ha començat en nosaltres i ens ajudi en aquest temps d’Advent a viure amb una esperança i una il·lusió renovades. Que el rebem, com Maria, amb una actitud oberta i disposats a complir la seva voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada