Blanc

Blanc... És el color clar, transparent, pur, mat, que reflecteix la llum solar, el color de la neu recent, de la sal comuna... És signe de netedat... Per això no deixa de ser curiós que les expressions “ser el blanc”, “quedar-se blanc”, “quedar-se en blanc”, “nit en blanc”, no gaire positives precisament, s’usin amb aquest color...

Blanc... És el color que veiem últimament en el paisatge, encara que aviat la neu es fondrà. Veiem imatges sorprenents i alhora ben màgiques, de postal. Restem meravellats davant la neu pura i sense petja, fins i tot quan és minsa, quan no ha quallat; mirem atònits les volves, els flocs, potser perquè no ho hem vist gaire sovint, però m’atreviria a dir que també és pel color resplendent, per la frescor que sents quan t’arriba a les mans, perquè fa Nadal, perquè convida a la contemplació, a deixar la ment en blanc, et permet admirar les meravelles d’aquest món...

Blanc... És el color que de seguida s’embruta... Una petjada a la neu, una relliscada, una taca..., i el blanc ja no és tan lluent, ja no meravella. I què cal fer perquè tot torni a ser blanc?, per fer desaparèixer la brutícia, la foscor? Voldria un detergent màgic que em transformés, em transfigurés. I sé que la reconciliació és aquest “detergent” purificador de l’ànima...

Blanc... Com el vestit dels àngels, com el vestit que hauríem de dur per entrar al banquet de noces...

Que tot torni a ser blanc, que en aquest temps favorable, veiem els nostres errors, les nostres taques i ens apropem a rebre l’abraçada del Pare misericordiós i bo.

Blanc... Semblava obligatori haver de posar una foto per recordar la nevada d’ahir, no? La foto és feta aquest matí des del balcó de casa, amb vistes a Sant Mateu.

Blanc... Com la setmana blanca dels estudiants, com les lioneses de nata... ;-)

Que tingui un cor net, però sempre blaugrana ;-)