Vine i segueix-me

Avui, Diumenge de Rams, se celebra la XXV Jornada Mundial de la Joventut. Amb motiu d'aquesta Jornada el Sant Pare ha adreçat un Missatge als joves, en el qual proposa algunes reflexions sobre el tema d’enguany: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?» (Mc 10,17), tret de l’episodi evangèlic de la trobada de Jesús amb el jove ric (un episodi que em "persegueix" de fa temps!). Aquí us deixo el quart punt, titulat "Vine i segueix-me":

Jesús invita el jove ric a anar més enllà de la satisfacció de les seves aspiracions i dels seus projectes personals, li diu: «Vine i segueix-me!» La vocació cristiana brolla d’una proposta d’amor del Senyor i pot realitzar-se només gràcies a una resposta d’amor: «Jesús invita els seus deixebles al do total de la seva vida, sense càlcul ni interessos humans, amb una confiança en Déu sense reserves. Els sants acullen aquesta invitació exigent, i es posen amb humil docilitat rere les petjades de Crist crucificat i ressuscitat. La seva perfecció, en la lògica de la fe a vegades humanament incomprensible, consisteix a no ser el centre de nosaltres mateixos, sinó a escollir anar contracorrent vivint d’acord amb l’evangeli» (Benet XVI, Homilia en ocasió de les canonitzacions, 11 d’octubre de 2009).

Seguint l’exemple de tants deixebles de Crist, acolliu també vosaltres amb goig, benvolguts amics, la invitació al seguiment, per a viure intensament i amb fruit en aquest món. Amb el baptisme, de fet, ell crida cadascú a seguir-lo amb accions concretes, a estimar-lo per damunt de tot i a servir-lo en els germans. El jove ric, per desgràcia, no va acollir la invitació de Jesús i se’n va anar entristit. No havia trobat el valor d’apartar-se dels béns materials per a trobar el bé més gran proposat per Jesús.

La tristesa del jove ric de l’evangeli és la que neix del cor de cadascú quan no es té el valor de seguir Crist, de realitzar l’elecció correcta. Però mai no és massa tard per a respondre-li!

Jesús no es cansa mai de tornar la seva mirada d’amor i de cridar a ser els seus deixebles, però proposa a alguns una elecció més radical. En aquest Any Sacerdotal, voldria exhortar els joves i els nois a estar atents per si el Senyor us invita a un do més gran, en el camí del sacerdoci ministerial, i a fer-se disponibles a acollir amb generositat i entusiasme aquest signe d’especial predilecció, emprenent amb un sacerdot, amb el director espiritual, el camí de discerniment necessari. No tingueu por, vosaltres, benvolguts i benvolgudes joves, si el Senyor us crida a la vida religiosa, monàstica, missionera o de consagració especial: Ell sap donar goig profund a qui respon amb valor!

Invito, a més, aquells que senten la crida al matrimoni a acollir-la amb fe, procurant posar bases sòlides per a viure un amor gran, fidel i obert al do de la vida, que és riquesa i gràcia per a la societat i per a l’Església.