diumenge, 21 de març del 2010

A tots els mossens

Avui, en el Dia del Seminari, i en el marc de l’Any Sacerdotal, a més de pregar per les vocacions, perquè el Senyor cridi joves a seguir-lo, a entregar-se i servir-lo en el ministeri del sacerdoci, i ells l’acceptin amb confiança i joia, voldria tenir també un petit record per a tots els preveres i diaques que formeu part de la meva vida, aquells a qui en algun moment de la meva existència he trobat, perquè així Déu ho ha volgut, a la parròquia, a l’arxiprestat, a la delegació de joventut, a l’arxidiòcesi, a la feina... Prego per tots vosaltres, avui especialment, perquè continuï endavant i amb força el do que heu rebut de Déu, perquè sigueu fidels a l’Evangeli, perquè mantingueu encesa la flama de la Vida i amb l’ajut de Déu supereu tots els obstacles que se us presentin. Sé que és molt el que se us demana (com també és molt gran la gràcia rebuda), que molts de vosaltres aneu assumint noves responsabilitats. Sé de bon tros que un mossèn no és només aquell que es dedica a dir "misses". Sé que la vostra tasca pastoral, la transmissió de la fe, l’evangelització, és molt important, i vull dir-vos que val molt la pena tot el que feu: esmerçar hores en l’estudi i la formació, exercir de professors de religió, formar els seminaristes, treballar amb els joves i pels joves, i també amb els infants i adults en la catequesi, ajudar els immigrants, els més necessitats, preparar amb cura les homilies i, per damunt de tot, administrar els Sagraments.

Són moltes les tasques que feu, i probablement aniran sorgint també nous projectes, tindreu nous càrrecs, que impliquen una entrega màxima, un doble esforç, més reunions, més atenció, comprensió... Que ho pugueu fer tot amb les mateixes ganes i il·lusió del primer dia, que tingueu només Déu al cor i que el Senyor us permeti administrar bé el temps que us regala, per a saber en cada moment concret què és el que cal fer.

Finalment, vull agrair-vos tot el que feu per treballar pel Regne, per l’Església de Catalunya, per l’Arquebisbat de Barcelona, per l’Arxiprestat de La Cisa, per la parròquia de Sant Cristòfol, per tota la comunitat cristiana. Vull agrair-vos també tot el que feu per mi, totes les vegades que m’heu consolat, aconsellat, escoltat, ajudat en el discerniment, acompanyat en la pregària, perdonat com a testimonis de la misericòrdia de Déu. Moltes gràcies per tot i, abans que la majoria de vosaltres m’ho digui, sí, a Déu sien dades!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada