La solidaritat en temps de crisi

El divendres 5 de març, a les 21 h, al casal del Germà Miquel, Mn. Gaspar Mora va fer una xerrada sobre "La solidaritat en temps de crisi". D’entre les moltes coses que va dir, voldria destacar les següents:

Causes estructurals de la crisi

Economia internacional
Emergència de nous països en producció/consum: Índia, Xina, Brasil.
Mercats financers. Compra-venda de diner.
Xarxa sofisticada d’empreses.
Creixement de la tècnica informàtica.

Causes més personals
Hi ha gent honesta i gent deshonesta, entre la gent deshonesta alguns (entre els quals hi ha la majoria dels mortals) actuen a base de trampes, però seguint la Llei o arribant al límit establert. Ex: diner negre, tràfic d’influències... Amb un únic objectiu: fer calés.

Un cop hem vist les causes de la crisi, veiem què diu l’Església quan parla de temes socials. En primer lloc crida a les consciències perquè entenguem que la situació és greu. Parla a favor dels més abandonats. En segon lloc, fa una anàlisi de la situació. I, finalment, proposa camins per a la solució, pistes..., sempre fonamentades en la comprensió cristiana de la vida. I tot això, on ho podem trobar? A les encícliques: Rerum novarum (Lleó XIII); Populorum progressio (Pau VI); Centesimus Annus (Joan Pau II)...
El món escolta la crida. Les pistes, més o menys. Però prescindeix de l’arrel, de l’Evangeli. I això també passa dins l’Església: no escoltem l’Església ni els cristians.

Què se’ns demana
Exigir canvis reals de les estructures socials, polítiques, econòmiques.
Empreses al servei real del bé comú.
Actuacions de manera sincerament ètica i justa. Actuar amb justícia.
Solidaritat eficaç, generosa. Buscant mediadors de confiança.
Arrelar-nos en la concepció cristiana de la vida.
Pobresa, perdó, buscar la pau...
Intentar un món més just, honest, humà.
Preguntar-nos: davant dels altres, jo com reacciono?