A una setmana de la contemplació de la Passió del Senyor, Jesucrist, conscient que s’acosta la Pasqua personal, en plena disputa doctrinal amb els seus interlocutors, afirma allò que per a alguns és inadmissible: l’absoluta identificació amb el Pare, que és amb Ell, el seu Fill, fins a l’extrem, passi el que passi. Davant la incapacitat dels fariseus d’entendre el sentit profund de les seves paraules, estableix el que els allunya d’Ell: ells són del món, però Crist és de dalt. Hi ha una enorme distància qualitativa. Mentre Jesús s’esforça per transparentar en el món l’obra de Déu, el projecte d’amor i d’acollida per a tots sense distinció, els jueus es mantenen aferrats als propis interessos, i això no els permet descobrir en el dia a dia la presència manifesta de Déu... Aquest és el pecat que viuen, aquest és, sovint, el nostre pecat...
Si no creiem que Ell és, morirem pels nostres pecats. Si prenem d’Ell la joiosa certesa que el Pare és amb nosaltres, i no ens deixa sols, viurem ja des d’ara la vida del cel. Si el mirem enlairat a la creu, amb la nostra mirada pecadora, serena i contemplativa, sabrem que Ell és i creurem en Ell. Sabrem que no fa res pel seu compte, que té només Déu al cor, no li cal res més, perquè Déu ho és tot. Entendrem que la manera de salvar els altres és lliurant la nostra vida per amor, sense prejudicis, que l’amor és més fort que la mort. Sorgirà una pregunta al crucificat: Qui ets Tu? I Ell ens parlarà enmig del silenci: és el qui lleva el pecat del món, la llum del món, el nostre Salvador, el camí, la veritat i la vida, la nostra esperança.
Que en aquest temps de renovació espiritual aprenguem a descobrir Déu en les nostres vides, a escoltar-lo i a ser fidels al camí i la vida que ens mostra en Jesucrist. Que augmenti la nostra fe i fem allò que a Déu plau i que ens anem preparant per a la Setmana Santa contemplant des d’ara la creu.
Si no creiem que Ell és, morirem pels nostres pecats. Si prenem d’Ell la joiosa certesa que el Pare és amb nosaltres, i no ens deixa sols, viurem ja des d’ara la vida del cel. Si el mirem enlairat a la creu, amb la nostra mirada pecadora, serena i contemplativa, sabrem que Ell és i creurem en Ell. Sabrem que no fa res pel seu compte, que té només Déu al cor, no li cal res més, perquè Déu ho és tot. Entendrem que la manera de salvar els altres és lliurant la nostra vida per amor, sense prejudicis, que l’amor és més fort que la mort. Sorgirà una pregunta al crucificat: Qui ets Tu? I Ell ens parlarà enmig del silenci: és el qui lleva el pecat del món, la llum del món, el nostre Salvador, el camí, la veritat i la vida, la nostra esperança.
Que en aquest temps de renovació espiritual aprenguem a descobrir Déu en les nostres vides, a escoltar-lo i a ser fidels al camí i la vida que ens mostra en Jesucrist. Que augmenti la nostra fe i fem allò que a Déu plau i que ens anem preparant per a la Setmana Santa contemplant des d’ara la creu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada