En aquest tercer diumenge del temps de Quaresma, un temps favorable per a tornar a Déu i escoltar-lo amb amor pacient i generós, rebem una crida de Jesús a la conversió, a la misericòrdia i a la paciència, una exigència de canvi en la vida.
A través de dos successos tràgics i de la paràbola de la figuera estèril, se’ns convida a la conversió, a no ser creguts, ni autoenganyar-nos tenint-nos per justos o jutjant els altres, a no buscar culpables, a donar fruit. En la paràbola, el “vinyater”, que és Jesús, demana a l'amo de la vinya, el seu Pare, que esperi encara un any. Demana que es prolongui la seva paciència. I mentrestant, ell farà tot el possible per tal que la figuera doni fruit, no es cansarà mai de treballar, intercedint per nosaltres; sap que el cor del seu Pare és compassiu i benigne...
Déu sempre ens dóna una nova oportunitat. Vol alliberar-nos de les nostres presons, com ho féu amb el seu poble. Vol trencar les cadenes que ens oprimeixen. No hem de deixar escapar aquesta oportunitat. Cal que estiguem sempre preparats i atents als missatges que Déu ens envia, perquè poden ser definitius per a la nostra vida. Hem de respondre a la seva gràcia. Cal que demanem perdó, preguem, ens posem a les seves mans. Cal que ens decidim a donar fruits i a fer que la seva espera no sigui inútil.
Déu exercita molta paciència per permetre que el temps faci que broti el fruit oportú. La paciència que Déu mostra amb nosaltres, quan cometem una fallada rere una altra, quan oblidem la seva Paraula i el seu Amor, és la que estem cridats a mostrar als altres, mirant i buscant tot allò positiu que hi ha en la vida dels altres.
Aprofitem la invitació de Jesús, no perdem el temps amb coses sense importància. Estiguem a prop dels germans, estimem, no restem passius, donem fruits de vida... Siguem pacients i misericordiosos, com ho és el nostre Pare del cel. I, sobretot, escoltem la veu de Déu i diguem-li, com Moisès, “Aquí em teniu”.
Que el Senyor ens ajudi a aprofitar les inesgotables oportunitats que ens dóna, a trobar els fruits que sovint no obtenim quan busquem. I que responem seriosament a la seva crida a la conversió.
A través de dos successos tràgics i de la paràbola de la figuera estèril, se’ns convida a la conversió, a no ser creguts, ni autoenganyar-nos tenint-nos per justos o jutjant els altres, a no buscar culpables, a donar fruit. En la paràbola, el “vinyater”, que és Jesús, demana a l'amo de la vinya, el seu Pare, que esperi encara un any. Demana que es prolongui la seva paciència. I mentrestant, ell farà tot el possible per tal que la figuera doni fruit, no es cansarà mai de treballar, intercedint per nosaltres; sap que el cor del seu Pare és compassiu i benigne...
Déu sempre ens dóna una nova oportunitat. Vol alliberar-nos de les nostres presons, com ho féu amb el seu poble. Vol trencar les cadenes que ens oprimeixen. No hem de deixar escapar aquesta oportunitat. Cal que estiguem sempre preparats i atents als missatges que Déu ens envia, perquè poden ser definitius per a la nostra vida. Hem de respondre a la seva gràcia. Cal que demanem perdó, preguem, ens posem a les seves mans. Cal que ens decidim a donar fruits i a fer que la seva espera no sigui inútil.
Déu exercita molta paciència per permetre que el temps faci que broti el fruit oportú. La paciència que Déu mostra amb nosaltres, quan cometem una fallada rere una altra, quan oblidem la seva Paraula i el seu Amor, és la que estem cridats a mostrar als altres, mirant i buscant tot allò positiu que hi ha en la vida dels altres.
Aprofitem la invitació de Jesús, no perdem el temps amb coses sense importància. Estiguem a prop dels germans, estimem, no restem passius, donem fruits de vida... Siguem pacients i misericordiosos, com ho és el nostre Pare del cel. I, sobretot, escoltem la veu de Déu i diguem-li, com Moisès, “Aquí em teniu”.
Que el Senyor ens ajudi a aprofitar les inesgotables oportunitats que ens dóna, a trobar els fruits que sovint no obtenim quan busquem. I que responem seriosament a la seva crida a la conversió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada